El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Font – Sortidor del Passeig Saavedra de Tarragona

El Passeig Saavedra va des del Portal del Roser fins a la Rambla Vella.

Aquest passeig té com a paviment un empedrat que forma dibuixos, una columna romana i una Font – sortidor.

La Font esta dins d’una bassa, sobre un pedestal i pica petita.

Amb la llei de sequera no hi ha aigua, una verdadera llàstima, no es pot contemplar el seu bonic sortidor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Plaça de Pallol de Tarragona

La Plaça Pallol esta situada en la part mes antiga de la ciutat de Tarragona.

En ella hi ha una font amb la construcció d’una pica circular gran, i al centre un pedestal o columna petita arrodonida en la seva part superior,

Te varies aixetes de palanca antiga. L’any 2010, va patir un bretolada deixant-la malmesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : Les dos Fonts de la Catedral de Tarragona

Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.

L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.

L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.

Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.

La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.

Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : Diverses Fonts…

Setmana que hem dedicat a les Fonts

Font situada en l’ermita de Sant Sebastià de Sant Fruitós del Bages.

Font situada en la part vella “ La Sagrera” de Sant Fruitós del Bages.

Font situada en la Baixada del Rosell de Tarragona

Font situada al costat de  l’església de La Palma de Cervelló

Font situada a prop de la parròquia de Sant Genís d’Orís

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero, Rosa Costa, Ramon Badia

Avui coneixerem : La Font de la Rambla Nova de Tarragona

Com moltes Rambles arreu dels municipis de Catalunya, hi ha una font que destaca, en el cas de la ciutat de Tarragona esta en la Rambla Nova.

Es metal-lica, amb dos aixetes, que donen l’aigua de xarxa pública a unes piques arrodonides  i  en relleu al seu conjunt amb diferents imatges esculpides.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Rosa Costa

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Rasa ?

La Rasa o rasa , és una corrent fluvial de no massa dimensió i de curt tresat que dona a una riera o riu. No és en general de gran profunditat i de poca amplada. Així mateix, el seu cabal es casi nul o sols baixa quan plou.DSCN3540_01També, podem dir que en altres llocs és coneix com a, Sot,  Torrent, que de fet, és un afluent  d’un mes gran o que dona a una riera o riu.DSCN4857_01En molts llocs de secà, en trobarem moltes de rasa, com a El Pla de Santa Maria, i en varis municipis sobre tot de Tarragona.

Bona part de l’any, no portant aigua en el seu curs.CSCN3212_01La Rasa se les coneix pel seu propi nom, per exemple : rasa de la Font de…, rasa del Mas de…, sempre es pel lloc on neix o passa el seu tresat, també, podria ser un animal o arbre, com : la rasa del conill, la rasa del roure… o d’altres noms.DSCN2458_01Aquests noms s’han donat popularment en el seu llunya moment i figuraven primer en les cartografies locals i mes tard és van incloure en les oficials.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El llibre : Les Fonts del Paratge Natural de Poblet

Llibre-fonts-del-PNIN1_01Dades Generals :

Autor  : De la Peña, Jose Luís

Col·lecció els Llibres de la Medusa

Guies temàtiques de la Medusa

Ciències naturals

ISBN :  978-84-95835-85-7

Editor : Diputació de Tarragona

Any edició : 2010

Número edició : 1

Nombre de pàgines : 253

Preu : 10.00€

Es un llibre, un minuciós inventari de les fonts del Paratge Natural de Poblet, ja siguin petites o abundants, obertes o amagades, modestes, als o o amb propietats medicinals, i que formen part inseparable del patrimoni natural del bosc de Poblet.

Cada font té la seva corresponent fitxa, amb fotografia a color i localització.

El llibre, escrit per en José Luis de la Peña, va ser presentat al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet l’any 2010

Editat per la diputació de Tarragona dins de la col•lecció de guies temàtiques de la Medusa.

Recull de dades : Ramon Solé