La Torre i Repartidor d’aigua del carrer d’Arquimedes de Terrassa

Avui us presento dos articles

Aquesta Torre i Repartidor d’aigua està situada al carrer d’Arquimedes, cantonada amb el de Blasco de Garay.

Com veiem en les fotografies esta adossada i integrada a la façana  d’un edifici que te l’entrada per Blasco de Garay, com que està tot pintat per igual, passa aquesta Torre molt desapercebuda.

S’entra per una portella de ferro i a la llarg de la Torre hi ha dues finestres de ventilació i entrada de llum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de can Figueres del Mas de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

Aquest Pou de can Figueres del Mas, es podria dir que és com qualsevol dels pous que podríem trobar en molts del llocs d’arreu de Catalunya.Està dins d’una caseta petita quadrada … però amb la particularitat que l’aigua servia per regar els conreus de les seves rodalies,i a demès,  anava també derivat a dos safareig,un de petit, situat al costat de l’entrada de la caseta del pou;i en el cas del segon, l’aigua anava a parar al darrera, a una bassa rodona, que també havia servit com a safareig.Actualment , ja sols és una mostra com era l’aprofitament de l’aigua subterrània d’aquest Pou;de fet, servia per rentar la roba de la masia de can Figueres del Mas i també, hi deurien anar les dones d’altres cases de les rodalies.Cal destacar, el Lledoner que li dona ombra amb una capçada ben gran i us faré un article sobre aquest arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Terrassa amb essència ramadera

Avui us presento dos articles

No és difícil veure algun ramat d’ovelles i cabres pels límits d’algun barri de Terrassa, com Poble Nou, can Roca, can Boada, d’on són fetes les fotografies,

així com, veure-les passar per la riera de Palau, com podeu observar en aquest video de finals de febrer de 2020 :

http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2020/02/25/riera-palau-convertida-estable-dovelles/132978.html

L’Ajuntament de Terrassa va construir un abeurador destinat al ramat de 700 ovelles i cabres que pasturen per les finques de Torrebonica, Can Bonvilar ,  us passo la informació :

https://terrassadigital.cat/lajuntament-construeix-un-abeurador-pels-ramats-dovelles-a-la-finca-de-can-bonvilar/

El silvopastoralisme  es la prevenció d’incendis forestals gracies a la pastura del sotabosc que aportant les ovelles i les cabres, deixant un bosc o camps no conreats molt més nets de vegetals i de forma natural.

 

Text i recull de dades : Ramon Solé – Fotografies : Darling Escoto

Arbres – Els 4 Plataners de la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa

Com cada dissabte us presento tres articles 

Avui us dono a conèixer quatre antics Plataners que estan situats en la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa.

Situats desprès d’una alzina que hi al començament de la Rambla, on fa una certa pujada, en el vell mig del carrer , i un darrera de l’altre.

Son arbres corpulents amb llargues branques que pujant cap a munt, i podrien ser molt mes allargades, però hi ha un control de poda anual que ha limitat que creixin mes pel seu benefici i salut.

Cal dir, en els anys s’ha plantat algun plataner més,  però son molt mes joves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’arbres de l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles 

No és ara com ara, aquesta Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs molt freqüentada per la gent i podríem dir esta algo descuidada.

Situada al costat del torrent i a sota de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs.

Cal destacar el conjunt d’arbres on esta ubicada, sobre tot dos Pins i una Pollancres, per les seves dimensions.

Un del Pins es amb una copa ven arrodonida i esvelt.

El segon, a prop de la Pollancre, es de tron recta i es bifurca en dos branques principals en forma de V.

Hi ha varies Pollancres però una destaca per la seva corpulència sobre les altres.

Un lloc tranquil per poder fer un àpat en les taules i bancs de fusta que disposa l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Projecte arbres del Cementeri Vell de Terrassa

Avui us presento tres articles 

Des dels barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial van voler impulsar l’educació i el civisme en tots els nens i nenes de la ciutat, el dia 7 de març del 2018 varen celebrar la festa :

“UN ARBRE PER UNA BONA INFÀNCIA”.

Aquest projecte era basat en:

  • Ensenyar als infants que sense els arbres els humans no podríem viure, ja que ells són els que ens aporten l’aire pur, l’aigua neta i la natura. Tal com defineix el triangle de la vida “aire, aigua i boscos”.

I la Festa va consistir :

  • La festa va consistir en plantar en diferents llocs de Terrassa uns arbres per part dels nens d’unes escoles
  • L’arbre de Vallparadís és una Magnòlia i els alumnes de l’Escola Santa Teresa de Jesús el varen plantar en la Plaça dels Museus tot just al costat del Museu Tèxtil de Terrassa.
  • L’arbre de Plaça Catalunya – Escola Industrial és
  • Magnòlia
  •  i els alumnes de l’escola Liceu Egara el varen plantar a la Plaça Catalunya.
  • I finalment, l’arbre del Barri Universitari – Cementiri Vell és un Lledoner i els alumnes de l’escola Ramón i Cajal el varen plantar a la cantonada del carrer Wagner amb carrer Igualtat.

En els barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial la festa va acabar amb una xocolatada per tots els nens i nenes de les dues escoles.

 

 

Recull de la informació : Associació barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí dels Monjos,… historia o llegenda ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com  el  GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:

“Diu la llegenda,  que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :

https://totnens.cat/que-fem/senderisme-en-familia-pujada-a-la-mola-pel-cami-dels-monjos/

Us animeu a fer el camí a peu… ara quer tenim un bon temps …?

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies  actuals : Ramon Solé i del Arxiu Rasola

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé