Oliveres de Gatillepes d’Olesa de Montserrat

Per anar a les Oliveres de Gatillepes cal seguir el Camí del Pla del Fideuer, que surt de la Creu de Beca, uns 500 m direcció N en Olesa de Montserrat.

Historia:

  • L’oli d’Olesa ha estat tradicionalment un producte de qualitat i molt apreciat. S’elabora amb una varietat autòctona d’olivera, anomenada palomar olesana.
  • Ja a l’edat mitjana els arxius religiosos són plens d’al·lusions a l’oli d’Olesa, que era selecte i “digne de ser utilitzat per obtenir el perdó de Déu”. En el segle XVIII es té constància que s’utilitzava amb finalitats medicinals.
  • Entre d’altres guardons, el 1929 va guanyar la medalla d’or de l’Exposició Internacional de Barcelona.
  • La producció d’oli augmentà molt durant el segle XVIII. L’any 1788 l’olivera ocupava un 61 % de la terra conreada i era, de molt, el principal conreu. Aquest mateix any hi havia 12 molins d’oli a la vila, als quals cal afegir-hi els de les masies (uns cinc).
  • El molí més important, i probablement el més antic, era el del castell, situat davant de l’actual església. Era propietat del monestir de Montserrat, senyor del terme.
  • Cal dir que en època medieval el senyor tenia el monopoli d’aquest servei i tothom tenia l’obligació d’utilitzar aquest molí, però al llarg dels segles XVII i XVIII el domini senyorial es va afeblir i és sobretot aleshores quan els pagesos comencen a dotar-se dels seus propis trulls.
  • Aquests trulls o obradors d’oli de les cases particulars estaven situats majoritàriament a l’exterior del recinte murallat, prop dels portals.
  • El nombre de molins va mantenir-se força constant al llarg dels anys.
  • Així mateix, hi havia un gran nombre de traginers que es dedicaven al transport i comercialització de l’oli, sobretot cap a Barcelona. Al segle XIX el conreu de l’olivera continua sent important, però comparteix protagonisme amb la vinya, en apogeu a tot Catalunya en aquells anys. El nombre de molins es manté entorn dels 12.
  • A la fi del segle XIX, però, hi hagué una recessió del conreu de les oliveres.
  • L’any 1912 un grup de petits pagesos s’uniren per crear la Premsa Nova, inspirada en les instal·lacions més modernes que hi havia a les comarques de Lleida.
  • L’any 1913 l’edifici ja es va ampliar amb una segona nau que consta de 12 voltes catalanes.
  • L’any 1917 els pagesos de la Premsa Nova, enfrontats als grans propietaris que monopolitzaven els trulls, s’uniren per crear el Sindicat Agrícola Olesà.
  • Malgrat una certa recuperació del conreu de l’olivera els anys de postguerra el 1956, justament en el moment d’inaugurar-se les noves instal·lacions del Sindicat, es produí una forta glaçada que matà bona part dels olivars, cosa que va fer entrar el sector en un declivi important.
  • A la dècada de 1970 i principi dels 80 la crisi de la indústria i el tancament de fàbriques va motivar una lleu recuperació de la producció d’oli d’Olesa, però actualment ha tornat a disminuir, per culpa sobretot dels greus incendis de 1994.
  • Des de fa uns anys alguns productors s’han agrupat sota la marca conjunta Oulesa (Oliveraries Palomar Olesana). Cal remarcar que l’edifici del Molí Nou és dels pocs testimonies que ha quedat a Olesa d’aquesta antiga tradició.

Oliverar situat a la part alta d’un turó, prop del torrent de la Creu de Beca, que conserva un conjunt d’oliveres d’una gran antiguitat, probablement les més velles del terme d’Olesa.

Els exemplars de més valor són uns 25, que es troben a la part més alta. Són de la varietat autòctona de la zona d’Olesa, la Palomar olesana i,

per l’amplada dels troncs, alguns podrien arribar a tenir una antiguitat d’uns 300 o 400 anys.

Destaquen també uns marges de pedra seca de molt bona qualitat, fets amb petits fragments de pissarra (també anomenada licorella) i,

adaptats de manera precisa i individualitzada per protegir els arbres més vells i de més valor.

El turó és situat enmig d’un paisatge típic Olesa, envoltat per oliverars i amb bones vistes sobre l’atiplà de la vila.

L’olivera més gran és coneguda com l’olivera del capella perquè, segons diu una llegenda, era la favorita d’un sacerdot que hi anava a llegir i fins i tot s’afirma que hi havia celebrat misses.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pi pinyer dels Bellots de Terrassa

Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.

Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,

que donen la sensació de dos pins units per la soca…

Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.

Aquest Pi presenta una bona salut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Segon Roure de Can Rabella de Sant Cugat del Vallès

El segon Roure de can Rabella esta prop de la masia i en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample

El roure de Can Rabella està situat al Parc del turó de Can Mates, a l’antic camí de Can Rabella.

Es tracta d’un exemplar de Quercus cerrioide.

L’any 2008 tenia una alçada d’11,4 metres, tres troncs i la capçada era estesa i amb una amplada de 12,6 metres.

El perímetre del tronc feia 1,4 metres i la soca, 1,5 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardins d’avinguda Aragó de Sant Fost de Campcentelles / 2ª Part #

Com a continuació a l’article d’ahir del Laberint natural d’arbres Sant Fost que esta situat en l’avinguda d’Aragó de Sant Fost de Campcentelles,

si seguim al llarg d’aquesta avinguda podem conèixer més els jardins i arbres,

donat que en cada confluència dels carrers, es com si fora un jardí diferent.

També, es una barrera verda que forma l’espai central de l’avinguda.

Amb una varietat destacada d’arbres, arbusts i plantes.

Molts d’ells són destacats, amb troncs gruixuts i amb branques llargues.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Les dues Alzines en Conill de Pujalt

Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.

Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.

De fet són dues Alzines germanes de soca.

Està protegida per dos murets en cada costat.

En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.

Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.

Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’Insectes de Cornella de Llobregat

L’Hotel d’insectes esta dins del parc de la Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó.de Cornellà de Llobregat. És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

L’Hotel d’insectes, està situat a prop del Jardí de les Papallones, que us vaig presentar ahir, i que es complementen entre ells.

L’Hotel d’Insectes està format per diferents espais segons va destinat al insecte adequat.

Esta complementat per uns troncs d’algun arbre mor, que serviran de refugi o habitatge d’altres insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Vern de Sant Hilari Sacalm

La Font del Vern, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga de Sant Hilari Sacalm, es un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de poc havans de can Calabres i a peu cal seguir una pista uns 800 metres on arribareu a la font, situada a la dreta i apartada de la pista.

Del mur adossat a la paret de la muntanya, surt un broc d’acer on raja l’aigua que cau a una pica de pedra. Al costat dret de la font disposeu de tres troncs d’arbre que fan de seients per fer un descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Parc de la Cogullada de Terrassa, amb la Biodiversitat

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes

En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,

això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.

Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines, un any desprès…

En l’article d’ahir vàrem centrar la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles. (Camí de Sant Jaume)

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser novament fotografiades a l’estiu del present any 2024.

Vàrem contemplar que totes aquelles alzines afectades, s’avien mort en un any…!

Troncs i branques seques i mortes, sense fulles o seques…

Molt trist, perquè no es va fer o poder fer res al respecta…

Algun si, es va tallar.

L’esperança es que hi ha alzines joves que donen un conjunt més verd a les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero