El Parc del Mirador de Valldoreix esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.
El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.
Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,
esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines
entre molts més varietat d’arbres.
Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.
Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.
L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.
Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.
Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció
i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.
La Font de l’ermita esta situada en la zona de l’Ermita, al sud-oest del casc antic, al vessant oest del turonet on hi ha una agrupament de cases.
Concretament, La font de l’Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l’Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l’Andal venint de les Eres.
Historia:
No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font.
Sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l’Ermita.
Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d’un senzill frontal, fet a partir d’un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l’aigua, un simple tub metàl·lic; l’aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter.
Al costat de la font, hi ha l’estructura d’un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d’aquests en tres dels seus costats s’alça un tram de paret d’obra revestida en morter;
per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba.
Una tanca metàl·lica junt amb les parets d’obra delimiten el safareig.
A la base nord del safareig hi ha un brollador d’aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d’un frontal fet a manera de mur de pedra.
Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra.
L’aigua sobrant per medi d’un canaló va a una bassa molt curiosa, que demà us faré el detall.
La Poua del Vapor Vell esta a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est sobre un turonet.
Historia:
La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona.
Les poues, que es construïen a prop dels cursos d’aigua, entre els mesos de desembre a febrer s’omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera.
Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l’únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.
La poua del Vapor Vell és una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç.
És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.
KODAK Digital Still Camera
Com a característiques pròpia destaca la cúpula nervada: és a dir, amb dos arcs construïts amb blocs de pedra tallats regularment que reforçen la cúpula feta de maçoneria amb la resta de la poua.
KODAK Digital Still Camera
La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l’un de l’altre, construïts amb blocs de pedra.
KODAK Digital Still Camera
Les dues obertures que disposa són zenitals (estan col•locades a dalt de la cúpula en direcció vertical)
malgrat que actualment no s’observen gaire bé perquè part de la cúpula està ensorrada.
Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l’alçada total de la poua és de 7,86 m.
Es tracte d’una poua de dimensions més reduïdes que les de les seves veïnes, com de “la font de la vinyota”.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres, així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, que donant la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres
El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de davant i en el canto esquerd d’aquesta finca, hi ha els 3 Plataners excepcionals.Diem la paraula excepcional, donat que tenen un tronc molt desarrollat i les branques molt allargades que sembla que toquin el cel,casi diríem, que mai s’ha portat mai la seva poda.A l’estiu donant ombra i frescor i mes que estan situats en un angle d’aquesta finca que sempre ha gaudit de molta ombra i humitat,situats per sota del turonet que esta emplaçada la Casa- Castell dels Corbera.
Els Pins del Parc de la Pineda, estant situats entre la Ronda de Cerdanyola, el carrer de la Pineda i el carrer de Sorolla de Cerdanyola del Vallès.De fet aquest parc, te una forma triangular, es caracteritza pels seus antics pins, que son molt allargats d’alçada.A principi del segle passat aquesta pineda formava part de la part baixa de la muntanya del Turonet, actual és un parc.En aquella època, era una zona despoblada, no hi havien grans blocs com ara, era terreny agrícola i forestal, amb cases baixes.Amb els anys, malauradament, s’ha talat algun d’ells, i a la vegada s’han plantat arbres de noves especies, creant així un parc per la gent de Cerdanyola del Vallès.També és coneix com a el Parc de les Fontetes.En aquest terrenys havia hagut la Font de Les Fontetes, amb el seu Berenador.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografies antigues : Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès
fonts naturals, aigua, muntanya i més 