El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.
Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.
Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.
El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.
Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.
Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.
Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.
Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.
Historia:
En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,
Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.
Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.
Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,
i altres arbres molt més petits de diverses especies.
Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.
Una taula de pin pon.
Així mateix, amb una pista per poder fer competició de pilota..
Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.
Ahir us vaig presentar la 1ª partde Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.
Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).
Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.
La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.
Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.
Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.
En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,
En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.
Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,
El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot, venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.
Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.
Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.
Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.
Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.
La Font a la zona de Sant Esteve esta a peu de carretera, a l’alçada de l’església de Sant Esteve nou de Marganell.
La Font esta dins el mur de pedra sobre el qual hi ha l’església. La font es troba dins d’una obertura d’arc de mig punt, amb les pedres col·locades a plec de llibre. Dins d’aquesta hi ha el galet metàl·lic. No té pica, per la qual cosa l’aigua cau sobre una base de pòrtland, on hi ha un forat per on desguassa. L’aigua que raja prové del subministrament municipal.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M. Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de La Cogullada esta situat al sud-oest de Terrassa, al barri del mateix nom, entre els carrers de Costa Rica i Francesc Layret i la carretera de Martorell.
Parc tranquil i poc freqüentat amb varietat d’arbres joves.
Te un parell de zones de jocs infantils.
Es considera el segon Parc més gran de Terrassa.
A l’any 2020 La Cogullada va estrenar l’onzena zona de lliure circulació de gossos de la ciutat a prop del Parc.