La Font de Més Amunt està en el terme municipal de Les Useres, en la comarca de L’Alcalatén. ( Castelló de la Plana)
Vista del poble de Les Useres.
Des de la font de Més Amunt, es pot fer una ruta circular a peu, d’uns 80 minuts aproximadament, que està senyalitzada, i que passa també per una altra font: la Font de La Ponsa.
Des dels punts més alts de la ruta, hi ha boniques vistes del poble, com es pot comprovar.
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
Pica
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.
Us passo la seva historia:
Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller. La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.
El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.
La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.
Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.
Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Plataner de can Coll està en un costat de la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, poc desprès de haver passat per la masia de can Coll, a la dreta.
És un gran plataner, amb un tronc molt gruixut,
amb branques altes i tirant cap a munt.
Llàstima que no hi hagi un banc o seient, perquè a la seva sombra a l’estiu es deu d’estar molt fresc.
En èpoques passades, molt poques cases disposaven d’aigua corrent.
Tot i els esforços que suposava la feina de rentar la roba: anar i tornar del rentador amb el pes de les peces, el fred i la humitat de l’hivern… els rentadors públics van permetre a les dones de tenir un lloc on poder rentar setmanalment la roba.
El Safareig de Corts es va construir a inicis dels anys trenta del segle XX i dones del poble el van utilitzar fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.
Situat al costat del torrent del Remençà, s’havia anomenat el rentador de Can Ballau.
La Sínia de Cal Batista esta al costat del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic, a 62m a l’Est de Cal Tatxeta.
Us passo l’historia de la Sínia:
La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.
Sínia ubicada a l’interior d’una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d’Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus.
Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d’espitlleres. També hi ha un cos adossat a l’edificació, posteriorment, semblant a un corral.
La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou” http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes
fonts naturals, aigua, muntanya i més 