La Bassa gran està en el carrer cinc al tocar amb al carrer del Bisbe Torras i Bages, front l’església parroquial de Les Cabanyes.
Al costat d’un petit parc, hi ha la Bassa ornamental, on a dins hi ha un petit sortidor d’aigua.
També a dins, disposa d’una vegetació peculiar.
Us passo fotografies relacionades amb l’aigua medicinal de Balneari, que podem llegir en un cartell allí ubicat :
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.
Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.
La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.
La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.
Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.
L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.
Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.
La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.
A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.
En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.
Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.
Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,
per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Olivera de la Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix a prop de la Riera de can Llimona, on fa una plaça , en Olesa de Montserrat.
Olivera centenària situada front a la font d’en Roure. Es tracta d’un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats.
D’aquest n’ha brotat dos troncs més joves i prims, no gaire alts, que són els que floreixen.
L’olivera és l’arbre emblemàtic d’Olesa, ja que el seu conreu i l’elaboració de l’oli tenen una llarga tradició a la vila.
Al costat de la font d’en Roure hi havia una casa amb un trull d’oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.
Desconeixem si disposa d ‘aigua o esta sec…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.
Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).
A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.
Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:
Damunt es puig de sa Creu
de recules pujaria
si es nostre estimat riu
portàs aigua com solia.
Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:
Carretera a Sant Miquel,
misteriosa i amagada,
trobam sa font de sa Pedra
i és joia ben destacada.
Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.
L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.
Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.
Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.
Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).
També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).
Aquest es troba disponible en línia per Internet:
http://www.caib.es/sites/aigua/ca/llibre_els_camins_de_laigua_de_les_illes_balears-38077/
Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.
Text : Amadeu Pons i Serra
Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons
Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.
Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.
El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.
Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),
que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.
Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,
per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.
Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,
tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.
Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero
Per anar al paratge de la font de la Magina, cal que us arribeu pel carrer de Santa Magina i trencar pel carrer de la Font fins al final del carrer,
allí cal passar sobre la Riera Fonda per un petit pont d’obra per anar a l’altra costa, on hi ha un grup de plataners,
esteu on havia la Font de la Magina.
Actualment el lloc esta abandonat, molta vegetació arreu, brutícia, …es una llàstima !.
En un racó hi han dos seients de fusta.
Hi ha unes escales que puja a un nivell superior on adossada a la paret disposa d’un allargat seient de pedra, molt malmès.
Per recordar la Font, han posat una amb aixeta polsador en surt aigua de xarxa pública.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.
Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.
En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.
Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.
S’accedeix fins a dalt per una escala interior.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar fàcilment a la Font de Sant Miquel del Bedorc de Cabrera d’Igualada, podeu fer-ho sortint del mateix nucli del Bedorc de Piera. Baixareu amb vehicle o a peu, pel carrer de la Font i seguir pel carrer del riu Anoia, que us portarà a passar sobre ell per una passera de formigó.
A poca distancia veureu a l’esquerra del camí una petita passera de fusta, que s’endinsa al bosc.
A poca distancia arribareu on acaba el camí i on esta la Font.
En una paret d’obra hi trobareu dos tubs, un en cada extrem,
Sols rajava el tub de més de l’esquerra quan vàrem visitar la Font.
L’aigua cau a terra, no disposa de pica.
Entre tub i tub hi ha un petit seient d’obra.
Es un espai, molt tranquil i fresc.!
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 