Avui destaquem : La Font d’El Tomàs d’Avinyó

Setmana dedicada a les Fonts naturals

La Font d’El Tomàs esta 150 m al nord de l’antiga casa d’El Tomàs.

La font està situada en un piló de pedra d’uns 1,2 m d’alçada.

Té un broc metàl·lic a la meitat i un forat per dipositar-hi un got a la part de dalt.

Al peu del piló hi ha dues piques en forma semicircular que recullen l’aigua, una d’elles desguassa l’aigua

I l’altre serviria com abeurador d’animals.

Es troba en un indret envoltat de taules i bancs de pedra per anar-hi a passar una estona,

sota d’uns destacats plataners.

Fa 20 anys enrere sortia molta aigua i de forma intermitent…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Ocata en Els Hostalets de Pierola

Setmana dedicada a les Fonts naturals

La Font de l’Ocata esta en la carena de la Serra de la Font de l’Ocata, dins les terres de Can Mata de la Garriga a prop de les vinyes.

Historia:

  • La imatge més antiga conservada de la font és una fotografia feta per un tal L. Roisin de Barcelona.
  • Data de 1919 i ja s’hi veu la glorieta modernista.
  • Antigament, aquesta font era un lloc de passeig i trobada de la gent del poble, i era típic anar-hi a berenar les tardes d’estiu.

La font està protegida per una glorieta d’estil modernista, amb coberta de teules a quatre aigües sustentada per quatre pilars de maó,

on hi ha una taula amb fustes com a seients.

Unes escales baixen on hi ha una cara, no massa gran, on de la boca sortia l’aigua.

Des de fa anys esta completament seca.

A pocs metres hi ha l’antiga bassa, actualment sense aigua.

S’hi han observat punts amb restes fòssils ubicats a la Serra de l’Ocata i la Riera de Claret.

Observacions:

També se la coneix amb el nom de Font de l’Eucata.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Natàlia Salazar Ortiz / Jordina Sales Carbonell

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Mata-rectors de Santa Margarida i els Monjos

La Font de Mata-rectors esta situada en el Torrent de Mata- rectors, en el costat dret del camí que va des dels Monjos a Sta. Maria de Penyafel, després del pont del ferrocarril.

Font feta d’obra amb un tub al centre, cau a un pla dins de l’estructura.

Llàstima que des de fa anys la font no raja.

És un lloc ombrívol amb espècies típiques de les comunitats vegetals de ribera.

Un grup de plataners grans dóna ombra a aquesta àrea, fan un lloc molt tranquil a prop de la població per fer una estada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de la Font del Balç de Casserres

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1-6.jpg

La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.

En l’explanada o aparcament hi han els plataners destacats.

Són uns arbres en conjunt corpulents i amb branques destacades, donat que no es poden des de fa temps.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Maians de Castellfollit del Boix

El petit poble situat de Maians esta dins el municipi de Castellfollit del Boix. Situat al límit amb l’Anoia, al peu del Coll de Gossem, fou un antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.

En la plaça, hi ha una vella font, amb aixeta polsador que l’aigua de xarxa pública cau a una pica.

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de l’Alzina de Castellbell i el Vilar

El Molí de l’Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d’obaga coneguda com a bosc del molí i a prop de can Ferreroles Nou, en el municipi de Castellbell i el Vilar.

Historia:

  • Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l’any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d’esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat.
  • El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarics, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner.
  • Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona.
  • El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bótes, a la partida de terra anomenada “la riera de Mandrosa”.
  • Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l’any 1597, el “molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera”. També constava com a propietari d’una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada “la Roureda o Raureda”.
  • El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies,
  • El 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l’heretat del mas de les Tàpies.
  • Tanmateix, va comprar al mateix veí, l’any 1590, les peces de terra anomenades “la Buyga den Janovés”, “la Carbonera” y “lo ort de Joan Xich”.
  • El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat.
  • La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d’animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les.
  • El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia.
  • Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sèmola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d’altres, del torrent del Brogit, de manera que a l’hivern es podia moldre cada dia, però a l’estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir.
  • Va estar en funcionament fins l’any 1982.
Riera de Marganell en l’actualitat

Es tracta d’un molí del tipus B segons la tipologia de Bolòs (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l’aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l’atri del molí. La bassa té una capacitat d’ un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de “U” a la zona edificada, on l’aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L’aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s’aixeca la portella, que és d’aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l’altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina.

Es tracta d’un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d’un molí fariner, des de la carcaba fins el banc i l’alçador. A les parets de l’obrador hi ha ple d’inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest.

Per davant hi passava l’antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l’habitació del mosso.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Observacions:

La tradició oral familiar que ha passat d’una generació a l’altra afirma que la construcció del molí es realitzà l’any de la descoberta d’Amèrica (1492). Els documents no ho desmenteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l’actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.

Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d’antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast. La propietat també conserva tota mena d’eines relacionades amb la vida del molí durant centúries.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cogulló de cal Torra de Castellfollit del Boix (Bages)

Cogulló de cal Torra es situa al nord del nucli de Castellfollit del Boix.

Per anar –hi cal fer-ho pel camí de Can Vidales, seguir pel camí de Castellfollit del Boix i seguir pel camí del Cogulló.

Es tracta d’un cim emblemàtic en aquest territori.

Tradicionalment ha estat un referent geogràfic, excursionista i polític.

Cada any per l’11 de setembre s’hi fa una trobada i es renova la senyera.

Hi ha construïda una caseta de fusta per facilitar els actes que es celebren en aquest espai.

També hi ha un vèrtex geodèsic, una taula d’acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics (actualment ja no es llegeix),

un petit oratori datat el 1990 on s’hi posa un pessebre per Nadal i un caixó de ferro per un llibre de signatures (actualment no n’hi ha cap).

De fet es un magnífic mirador amb vistes en totes direccions i especialment del sector de les Agulles de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa gran de can Canadell de Calders (Bages)

La Bassa gran de Canadell esta situada en un extrem al nord de la masia de can Canadell de Calders,

al costat de l’Alzina gran i cruïlla de camins.

Aquesta Bassa era per beure els remats, actualment hi ha ocàs i altres animalons; en moments crítics d’aigua en el bosc per falta de pluges com els actuals, es un punt que si pot contar…

Deu ser molt antic, les parets estan molt desgastades,

Pràcticament es rectangular, en una de les parts fa com baixada perquè el bestiar pugues accedir-hi fàcilment a beure aigua.

Hi ha un portal, que des de la masia es pot accedir-hi,

al seu costat i algo elevada es troba una vella i gran pica.

La Bassa esta encerclada en la part que dona al bosc, per evitar accidents.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de vent de can Aixelà de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

El Molí de vent de can Aixelà esta entre Can Aixelà i la carretera B-212 de Santa Margarida i els Monjos.

Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals.

A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s’accedeix per una escala de cargol que puja per l’interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics.

Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d’un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades.

Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d’aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.

L’entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Adaptació el Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Frare de Viladecavalls

La Font del Frare esta situada en el Torrent del Frare en el municipi de Viladecavalls.

Des de Ca n’Oleguer pel camí que va a Cal Tarumbot,

cal vigilar perquè es un camí on hi han molts altres camins al seu pas,

cosa que fa que l’orientació se’ns fa difícil seguir el camí correcta.

Propers al torrent  ens desviarem per un corriol on cal descendir unes escaletes a mà dreta on esta aquesta font.

Com diem, la Font es troba situada molt propera al Torrent del Frare,

esta construïda sobre un mur de formigó en el qual s’hi observa la següent inscripció: “Font del Frare”.

Com a brollador s’hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. Sobre aquesta hi ha un tub com a sobreeixidor.

L’aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra.

A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s’hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l’indret.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero