Arxius mensuals: Octubre de 2024

Fem Safareig: El Safareig de Constantí

Publicat el per
Respon

El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.

Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.

Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.

És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.

Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.

Per a més dades podeu consultar a :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-AproximacioALaHistoriaDelsRentadorsDeConstanti-9441431%20(3).pdf

Recuperar l’antic safareig, es donar el valor al patrimoni Local de Constantí.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Constantí en Constantí

Publicat el per
Respon

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça del 11 de setembre de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Està situat un antic Molí de vent, en la Plaça del 11 de setembre amb la Avinguda del Pla del Vinyet de Sant Cugat del Vallès.

De fet sols queda l’estructura metàl·lica que aguantava la roda.

Actualment sols és un record i a la vegada queda com a monument.

En un dels laterals hi ha una Font d’aigua de xarxa pública.

També hi ha seients per poder estar a l’ombra dels arbres.

Tota l’estructura de la torre, esta envoltada tot l’any de vegetació trepadora, que queda molt be amb el conjunt enjardinat de la plaça.

Els arbres són de diversos tipus.

Front mateix a l’altre costat de l’Avinguda del Pla del Vinyet hi ha els petits Jardins de Pilar Roig.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de “El Bosquet” de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.

Historia:

  • Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
  • A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
  • A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
  • Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
  • Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.

Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.

Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.

La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.

El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.

La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.

Observacions:

Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : Les dos Fonts de la Catedral de Tarragona

Publicat el per
Respon

Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.

L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.

L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.

Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.

La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.

Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Xiprer del Pla del Campaner de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.

Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.

Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,

del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,

actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,

per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.

Front seu disposa de dos bancs d’obra.

El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,

coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Teresa de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La Font de Santa Teresa és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.

Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.

La construcció original, de Josep Busquets, era una construcció molt semblant a una cova.

Al 1925 es va construir una espaiosa capella que recorda les formes romàniques, amb barbacana de fusta,

i uns alvèols de terra cuita per dipositar els vasos els clients de l’hotel, segons model projectat per Josep Mª Pericas.

El nom que porta és en motiu de la propietària de les fonts: Teresa Saleta.

Està situada a 685,43 metres per sobre del nivell del mar i era la més receptada per motius de malalties de fetes i colelitiasi.

El motiu principal de les propietats curatives de l’aigua de la font és que conté més carbonat magnèsic.

Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.

Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Escolàstica de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La Font de Santa Escolàstica és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.

Queda recollida per una petita cavitat, obra de Josep Busquets, i la seva aigua conté moltes sals minerals.

És la més recomanable per curar gastràlgies i les malalties de l‘estómac.

Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.

Està situada a 687, 92 metres sobre el nivell del mar

i està molt a prop de la Font de Sant Josep.

A la meitat de les escales per accedir-hi hi ha l’entrada a bauma o cavitat, tancada amb porta reixada.

Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.

A poca distancia passa la riera d’Osor.

Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Josep de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Josep te propietats mineromedicinals està situada dins del recinte del Balneari de la Font Picant.

És una aigua molt rica en diòxid de carboni i carbonats. Antigament, la seva aigua era recomanada per guarir tota classe de litiasi.

La formació de càlculs és coneguda com a litiasi. Un càlcul és una pedra (una concreció de material, generalment de sals minerals) que es forma en un òrgan o conducte del cos. Aquestes sals procedeixen dels líquids de l’organisme on es formen, així: la saliva, la bilis i l’orina. Els càlculs poden causar una sèrie de malalties:

Sialolitiasi, la litiasi salival.

Colelitiasi, la litiasi biliar.

Nefrolitiasi, la litiasi renal.

Litiasi vesical.

Està situada a l’Antic Balneari de la Font Picant i va ser descoberta pel Doctor Gravalosa al 1779.

Aquesta font es caracteritza per ser la més antiga i la que més propietats mineromedicinals té.

Està situada a una 5,80 metres de la riera de Mansolí i a 693,49 metres sobre el nivell del mar.

Sobre la font hi ha una estructura amb petites cel-des amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel cada hoste podia deixar-hi el seu got allí.

Aquesta font, juntament amb la de Santa Teresa i l’Escolàstica, l’any 1879 van ser declarades d’utilitat pública.

Es pot visitar les Fonts i una part de l’antic Balneari, per un preu molt accessible i per persona.

Recull de dades: Turisme Guilleries, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero