Emportat la brossa !

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure de l’esquerra del riu de Sant Sadurní d’Anoia

Cal situar-se en l’agregat de Can Catassús, en el municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a prop de les Caves Codorniu, cal seguir el camí que porta al riu Anoia, sense creuar-lo.

Cal seguir fins la cruïlla del camí que us portaria fins una antiga domus o casa forta que està en ruïnes,

al poc al costat del camí principal i del riu Anoia, davant de Can Codorniu esta el destacat Roure.

Te un tronc corpulent, amb dos branques molt altes i paral·leles, que destacant entre la resta d’arbres per allí existents.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Parc de les Escultures de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…

Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.

Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.

Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.

A cada una te a peu d’escultura  un cartell indicatiu de l’obra.

Us passo més obres,

a

B

C

D

E

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Espai de lliure circulació de gossos, que vol dir?

L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,

amb unes normes bàsiques que us descric:

  • És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
  • S’ha de evitar baralles entre els animals.
  • Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
  • S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
  • No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
  • Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
  • Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
  • Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.

Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.

Respecteu i seguiu els consells !!!.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)

Els Arbres destacats de Can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.

Viquipèdia

Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.

Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,

com Pins, Xiprers, entre altres…

Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,

esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.

Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.

També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.

Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ d’Horta-Guinardó de Barcelona

Recuparem la Cantata sobre la Font de la Llet de Barcelona –  Lletra: Albert Sampablo

PRIMERA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

SEGONA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

Lletra: Albert Sampablo

Fotografies: Ramon Solé

Passat i present de la Font del Rabassalet de Sant Cugat del Vallès

Per anar a la Font del Rabassalet, cal situar-se  en l’Av. Mestre Alfons de Sant Cugat del Vallès, de fet és un carrer que acaba tot tancant el pas a vehicles amb una cadena.

Està situada a sota de la masia – restaurant de Can Cortès.

A peu, cal seguir el camí fins al fondal on a la dreta hi ha una explanada,

allí està ubicada la Font del Rabassalet.

Fa vint anys en rere, era una construcció en forma de caseta feta d’obra arrebossada en una paret exterior de la qual sortia un tub amb aixeta,

Any 1998

l’aigua queia a una pica semicircular.

Any 1998

Entre els anys 2019 i 2020 es van portar a terme obres de millora de la Font i dels camins d’accés.

Podem veure una font amb gran blocs de pedra

i a sobre de la font un cartell de ferro amb el seu nom.

La pica actual es quadrada.

Fa temps que no hi raja aigua…

En l’explanada disposa d’una taula i cadires de fusta per poder descansar-hi i per fer un àpat.

Es un espai molt tranquil, això si, es molt humit tot l’any, donat que queda amagat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dia Mundial de l’Aigua / 2025

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2025 a escala internacional té com a lema Salvem les glaceres (Save our glaciers). 

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags.

Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay.

També podeu veure la informació sobre el dia mundial de l’aigua a Fem Turisme:

https://www.femturisme.cat/es/agenda/22-de-marzo-dia-mundial-del-agua

i també:

https://www.iagua.es/blogs/ignasi-servia-goixart/preservacion-glaciares-dia-mundial-agua-2025-y-deja-vu-sequia

Siguem respectuosos amb el consum de l’aigua dolça, no anem sobrats !!!.

Recull de dades i imatges oficials: Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé – Dora Salvador