La Font de Sant Isidre està adossada a la façana de l’immoble del carrer de Sant Jordi, en el número 32 on fa una cantonera, dins de El Pla del Penedès.
La font té un origen antic, possiblement del segle XIX.
La font és constituïda per una pica d’obra de maons, construïda recentment.
A sobre de la font hi ha unes rajoles a color amb la figura de Sant Jordi matant el drac.
El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.
Historia:
Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s’ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224.
El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l’altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils.
El nom de Merli no se sap a què fa referència, ja que no s’ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s’hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d’un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli.
Aquest nom apareix documentat per primer cop l’any 1949 al “Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar” (1940-1965) que es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires.
Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires
Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.
La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.
A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.
Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera i en el punt quilomètric 4,100,
Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,
fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.
A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.
L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,
que deuria servir per regar els camps propers.
Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,
molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…
La Font de l’Esteve amb els seus Plataners, està en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.
En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions,
que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d’1,3.
“Segons s’explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l’escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font”.
La Font de Puig – L’agulla esta situada sota el pla on hi ha el santuari i l’hostatgeria de Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta.
En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.
Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d’on es bombava l’aigua de la font.
La font de Puig-l’agulla es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova d’obra.
L’antiga font brolla d’un pedrís i raja cap a una petita pica.
A tocar de l’antiga font hi ha una altra més recent d’aixeta polsador.
A un costat hi ha una arcada amb una certa profunditat, que podria ser per depositar menjar i/o beguda, per mantindreu fresc.
Dins del recinte, a un dels laterals, hi ha una taula i seients de pedra;
també, hi ha un petit seient entre les dues apertures del recinte.
Front a l’exterior, hi ha una taula i bancs de pedra sota de tres destacats castanyers d’índies.
La Font de l’Esteve está en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.
Es una mina excavada, amb parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides.
Tot plegat dóna forma a un habitacle d’1,5 metres d’amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres d’alçada. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d’obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives., i les parets són pintades de color ocre.
Per accedir a la font, cal baixar set esglaons, una vegada a l’interior de l’estructura, veureu que disposa d’un broc de ferro, i l’aigua sobrant cau dins d’una reixa on desaigua.
Des de el poble, es pot baixar per una escala amb baranes de fusta. En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions.
Per accedir al Parc de Canals i Nubiola cal fer-ho per l’entrada principal, que hi porta el camí del Motor,
cal deixa el vehicle en la zona d’aparcament de l’entrada, no es pot entrat al parc sino és a peu.
Dins del Parc de Canals i Nubiola, front a la zona de pícnic es troba el Pou i la canonada d’aigua que a traves d’un motor pujava l’aigua al dipòsit situat a la Plaça de la Coma.
En aquest punt hi ha una paret d’obra on hi ha la Font d’aquest sector del parc.
L’aigua surt per una aixeta polsador situada al centre d’una placa metàl·lica.
L’aigua sobrant cau a una reixa a nivell del terra.
En un costat hi ha un seient, també de farro i una paperera.