L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.
L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.
Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).
La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.
A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.
L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.
El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.
Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.
Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.
Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.
La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.
El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.
Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.
On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.
De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.
La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.
La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.
Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.
Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.
Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.
Dades de l’Ajuntament de Rubí :
Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.
Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.
Alzina del torrent del Bolet està en l’altre costat de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet del municipi d’Ullastrell.
Antic especímen d’alzina situat dins la finca de can Palet. L’arbre s’ubica a la banda de llevant de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom.
Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d’un alt marge del terreny.
Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L’alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.
Us passo imatges d’altres arbres destacats de l’espai de natural :
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Salt d’aigua de can Raimundet està al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet de Sant Llorenç d’Hortons. El salt es troba dins l’àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.
Els torrents i rieres de Sant Llorenç d’Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s’hi desenvolupa afegit a la presència d’aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d’una zona a l’altre.
El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l’Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, unint-se per l’esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida.
El salt d’aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana.
En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l’aigua transcorre fins caure per un salt d’uns sis metres d’alçada, produint un gorg, d’un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d’un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s’endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera.
En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d’una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d’Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis.
Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l’Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d’aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic.
Al dessota d’aquesta , s’observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l’any.
A les zones més obagues hi ha presència d’algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals.
Pel que fa a l’herbassar predominant a proximitat de l’aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l’herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus).
La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s’ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d’algunes espècies que sobrevolen la zona i d’altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis, malgrat és difícil detectar-ne per l’època de l’any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font del camí de l’Estació esta situada en l’avinguda Vallserrat número 1 de Sant Esteve Sesrovires.
Antigament era una font d’aigua canalitzada que estava situada en el camí que venia de l’estació, per proporcionar un punt de repòs i aigua als veïns que pujaven a peu.
Actualment la font disposa d’una pica construïda amb pedra, sobre la qual s’hi assenta una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situada l’aixeta de polsador al seu centre.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 