Avui visitem : La Font del Canó de Les Fonts de Terrassa

Per anar a la Font del Canó de Les Fonts, cal anar per el carrer Rossinyol, al canviar per el nom de carrer del Camí de Can Corbera, en el número 35B,

us cal baixar per un camí de terra ample, al poc  arribareu a una esplanada, allí trobareu la Font del Canó,

sota d’una alzina i al costat del camí o carrer de la Bòbila.

Es una Font natural, però en temps de sequera, si aprateu un polsador, en surt aigua.

L’estructura es feta de maons, al centre esta el broc.

En cada costat un seients no massa grans.

En una explanada propera, teniu unes taules i bancs de fusta per fer un àpat.

Cal dir que del camí o carrer de la Bòbila, forma part del camí de Sant Jaume que passa per Terrassa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou d’aigua de Can Pujol de Caldes de Montbui

Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol  cal agafar la carretera BV – 1423,  un cop travessat el bosquet,  és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.

Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.

Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.

Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.

Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.

Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.

Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.

L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Forn de Rajadell

La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.

Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.

També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.

Hi ha dos fonts,  una  es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.

Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.

Observacions:

Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.

El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.

El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roures martinencs de la Font del Forn de Rajadell

Els Roures de la Font del Forn estan situats a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.

Arbreda de tres roures martinencs (quercus pubescens) de 20 m. d’alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d’alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament.

El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lòbuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps.

Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III.

Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s’hi arriba amb 4×4).

El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s’hi actuà tallant-ne una porció del troc de l’enfiladissa (2008).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de Pinyes de Mas Pujol de Caldes de Montbui

Per anar al Forn de Pinyes de Mas Pujol  cal agafar la carretera BV – 1423,  un cop travessat el bosquet,  és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.

El forn existeix almenys des del segle XVII segons els masovers. La Sra. Rabassó explica que quan era molt petita, encara venien gent de Murcia en tartanes, i durant els mesos de recol·lecció de pinyes (octubre, novembre), eren hostatjats al mas.

Durant el dia, es dedicaven a podar els pins i collir les pinyes per tal de posar-les al forn i extreure’n els pinyons, molt apreciats en la gastronomia.

Forn de planta rodona i coberta de mitja volta feta de maó. Té una boca feta de pedra ben escairada. Al seu interior, una plataforma de maó refractari per damunt del qual es feia la brasa.

Un cop ben calent, la brasa es decantava cap a les parets i al mig es posaven les pinyes que amb l’escalfor s’obrien. Un cop obertes es retiraven i es recuperaven els pinyons. Sembla ser, que aquest forn també s’havia utilitzat per a coure el pa.

En aquest cas, el foc es feia dins el mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l’interior amb rama encesa que ràpidament s’havia de netejar i treure la cendra per poder coure el pa a l’interior.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Muntanya de Les Fonts de Terrassa

La Font de la Muntanya està situada a l’esquerra al final del carrer Fornot de Les Fonts de Terrassa.

Es molt similar a la Font del Fornot, que esta molt propera i ja la vàrem descriure, el 8 de setembre de 2022.

La Font de la Muntanya es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’una aixeta polsador , l’aigua cau a una pica arrodonida.

L’aigua és de xarxa pública.

En cada costat disposa de seients de pedra.

En un costat i en la part superior hi han unes rajoles trencades de color blau que posa: “ Font Muntanya. Lluis Ferrer”.

Cal dir, que esta en el camí de Sant Jaume que passa per aquesta zona del Vallès Occidental i entra a la ciutat de Terrassa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Aqüeducte de Sala-d’Heures de Santa Eugenia de Berga

L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.

Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).

Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.

Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.

El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.

Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de Polinyà

Per accedir a la Font de la Mare de Deu en Polinyà, us cal que aneu al carrer de Ramon Llull, concretament on se acaba el carrer,

i en el camp baixar unes escales de fusta a prop del torrent,

cal traspassar a l’altra costat de la pista de terra ( conegut com a carrer 10),

trobareu uns bancs de fusta

seguiu, i a poca distancia veureu la font.

Es molt senzilla, esta formada  per una paret, on d’un tub surt l’aigua, al centre unes rajoles de colors verd i groc, estan per decorar-ho.

No hi ha pica, sols 2 totxanes grosses a nivell del terra per posar a sobre les garrafes.

L’aigua va a una reixa, al costat passa el torrent de can Rovira.

No te “Garantia Sanitaria”, tot l’any disposa d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero