Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)
Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;
les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs i en algunes cases.
No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.
Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…
Els hotels d’insectes són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies.
Construïts amb diferents materials de construcció (inerts i/o orgànics), es dissenyen un conjunt d’habitacles amb l’objectiu d’atreure’n diferents grups d’insectes.
Augmentar la biodiversitat de diversos grups faunístics, com abelles o marietes, entre molts altres.
Però els insectes pol·linitzadors estan en regressió a tot arreu a causa de l’ús de fitosanitaris i la fragmentació de l’hàbitat, entre d’altres causes.
Augmentar la biodiversitat de diversos grups faunístics, com abelles o marietes, entre altres insectes.
Un exemple és el que està instal-lat front de la Font de can Tiraïdes de Rubí.
La Font de Capdevila esta situada a uns 300 metres més amunt de la Font de Can Pellicer, al barri de la Massana, tot seguint la pista.
Es dins un prat de pastura, amb mala entrada doncs hi ha doble filat del vailet sense manetes, y queda a uns 25 metres a la dreta de la pista, sota 4 saules.
L’aigua surt per un broc de pedra, i cau a una pica.
A sobre una vella pedra quadrada hi te el seu nom i una data.
A l’estar a prop de Ribes, era molt freqüentada per gent que apreciava les seves aigües com per boletaires i caçadors.
Fins la dècada dels 70 del segle passat, s’hi feia la tornaboda el darrer dia de festa major, fent el berenar per tot seguit baixar a Ribes per veure els focs d’artifici.
Hi han uns destacables i nombrosos Plataners que estan situats des de la Caseta repartidor, passant per l’Aqüeducte i a tocar de Masia fins el Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès.
Podria ser que com estan en filera i formant com un antic camí, foren l’antic accés al Castell, ara es pot tallar camí per la gran explanada existent en front dels plataners.
La gran majoria dels Plataners tenen les mateixes mides i amb bona corpulència,
amb branques que pugen llargues cap a munt.
Cal recordar, que visiteu el aquest espai, esteu en una Finca privada, que mereix respecta.
La Font del carrer Major està en aquest mateix carrer i a tocar amb el carrer Catalunya d’Osor.
La Font esta dins d’una estructura formada per 4 columnes i una mica de teulada, està regulada amb aixeta i l’aigua cau a una pica alçada del terra; a cada costat hi han seients de pedra.
La Font que us presento avui esta situada com a rotonda on conflueixen tres carrers : d’en Josep Pla, d’Agustí Escuder i de Pere Raurell de Matadepera.
En l’estructura cal destacar en la part central una columna de forma triangular, en la seva part baixa i en una de les cantonada, la Font amb aixeta polsador on l’aigua cau a una pica semi circular.
En les altres dos cantonades disposa d’un seient, tot el seu conjunt és de pedra.
Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022
La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]
És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.
Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.
La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022
L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.
Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022
En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.
Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022
El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]
Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.
Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022
Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.
A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.
Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022
A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.
El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.
Us passo dades sobre la seva historia:
És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.
Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 