Arxiu de la categoria: arbres

Arbres : El recinte de la Fira de Cornellà. Vegetació a la zona industrial

Publicat el per
Respon
Fira de Cornellá de Llobregat

La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.

Fira de Cornellá

Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]

Can Manso

Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.

I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.

Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat

Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis

Fira i Palmeres

que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.

Fira i Auditori de Cornellá

Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.

Fira i Arbres

Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024

Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.

Fira de Cornellá

[1] https://almedacornella.blogspot.com/2010/03/almeda-un-barrio-que-cambio-de-nombre.html

[2] https://historiasdebellvitge.com/2021/04/07/can-manso-i-els-femades-entre-lhospitalet-i-cornella/

[3] https://almedacornella.blogspot.com/2015/10/fama-lucha-contra-el-expediente-de.htm

Parc de l’Hostal del Fum de Palau – solità i Plegamans- 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.

En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.

És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,

formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.

Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.

S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.

El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.

Trobareu escultures diverses,

una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.

Es un espai natural per passar-hi el dia en família.

Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Lluis Companys de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de Lluis Companys esta al costat de l’avinguda de Josep Tarradellas, antigament de Gibraltar, en el barri de can Boada de Terrassa.

És una plaça amb un divers jardí d’arbres com palmeres, pins, oliveres, entre altres.

Un espai amb molts bancs per prendrà el sol o estar l’ombra.

Amb jocs infantils o poder portar el jocs propis dels nens i gaudir grans i petits…

Sota hi ha un Pàrquing, molt necessari en aquesta zona.

En un costat de la plaça, hi ha una Bassa Naturalitzada, on poden viure insectes i animals petits.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Lledoner jove de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.

El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,

Fotografia: Tot. Sant Cugat

en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.

Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.

Recull de dades: Tot. Sant Cugat i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Publicat el per
Respon

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Arbres – Plàtans de camí de Salut de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,

I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.

Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,

són un total de 5, amb les mateixes característiques,

allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Passeig pel Torrent de cal Badal de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Per fer una part d’aquest Torrent, us teniu de situar-vos en l’avinguda tossal amb el carrer de Bardissa,

en aquest punt, cal anar per un camí que entre al bosc d’alzines i de pins.

Trobareu periòdicament algun cartell informatiu sigui del recorregut o lloc de situació.

També, consells com no creuar el torrent quan plogui i consells per respectar la natura.

No massa lluny, hi ha una escala feta de rocs que us por baixar al mateix Torrent.

D’una banda, es pretenia millorar la qualitat paisatgística i ambiental de l’àmbit per evitar el deteriorament per l’ús social.

Això ha suposat la millora del camí mitjançant un anivellament i la instal·lació d’una passarel·la, restaurada i delimitant el camí.

D’altra, s’ha reparat el marge de la riera, malmès pel pas de persones, i per recuperar el bosc de riera.

En algun tram n’hi ha banc de fusta, per poder descansar, prendre el sol o llegir un llibre…

Al tornar, podem sortir del camí per visitar les restes del castell de Canals, situat en una parcel·la rodejada de les cases del barri situat al carrer Faisà, 8-10 (Valldoreix)

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí històric i Botànic de Sant Jordi de Terrassa

Publicat el per
Respon

El parc de Sant Jordi es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés  i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

De records de Terrassa, hem estret aquesta informació que crec que es prou interessant :

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres…/…

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració…/… 

Us passo l’article d’Arbres del Parc de Sant Jordi es moren publicat per LA TORRE :

https://naciodigital.cat/latorredelpalau/societat/arbres-del-parc-de-sant-jordi-es-moren_966570_102.html

Cal recordar que l’espai va patir i molt la ventada del desembre de 2014,

que va tombar al voltant de 80 arbres i va deixar-lo irreconeixible.

Durant l’any 2016, es van portar a terme la plantada d’uns 40 xiprers i d’una vintena de cedres,

s’han plantat al parc també moreres, eucaliptus, pins i altres espècies a diferents espais del parc.

Cal destacar arbres antics, con un Pi la zona de Bar i pinnic.

En el apartat del jardi destinat a les roses, aquestes són algunes de les més destacades:

Alba Màxima de 1750. Rosa de col.leccions de jardins, fins al s.XVIII. Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició jardinera del parc, centrada en les roses. Rosa Charles de Milles de 1790. Catalogada com a Gran Híbrid i d’excellència pel seu perfum.

Rosa La France, reconeguda com a primer Híbrid de Tè: La France de 1867 de Jean Baptiste.Guillot. Rose Dot de 1962 (Rosa de la família Dot). Pere Dot fou el més excel.lent dels roseristes catalans i va assolir fama mundial.

Recull de dades: Records de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i altres

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els arbres de l’entorn del Monestir: una joia de la natura

Publicat el per
Respon

Voldria reproduir un article de JR Armadàs del 8 de desembre de 2015 :

Des de sempre el monestir de Sant Cugat s’ha considerat l’epicentre de la vida local i és per això que el seu entorn presenta també un conjunt arbori digne de ser admirat

Un santcugatenc podria passar-se un parell de dies fent voltes al voltant del Monestir i encara no hauria descobert tots els secrets històrics i naturals que s’hi amaguen.

Ja a la plaça d’Octavià, hi trobem un gran xiprer que, quan arriben les festes, s’ha convertit en l’arbre de Nadal oficial de la ciutat.

Amb més de 20 metres d’alçada és segurament el rei dels 29 xiprers que hi ha al voltant del Monestir.

Altres es troben davant de la muralla i també destaquen especialment els de l’interior del claustre.

Malgrat que ara els xiprers en són els protagonistes, històricament el Monestir havia estat envoltat d’horts de fruites i hortalisses i arbres fruiters, ja que els monjos que vivien al recinte s’alimentaven en part del que collien al seu terreny. 

Durant bona part del segle XX el claustre va estar poblat per molts llorers i boixos, però l’actuació que la Generalitat va fer al recinte als anys 90 va netejar del tot la vegetació deixant només gespa, la font central i tres xiprers.

Això va facilitar la programació d’esdeveniments a l’interior.   

Cal esmentar els castanyers d’índies que hi ha a la part del darrere del recinte, però tampoc es poden passar per alt els lledoners que hi ha als peus del campanar.

Els que hi ha actualment van ser plantats l’any 2010, fruit d’un pla de recuperació d’espècies autòctones monals quan es va arranjar el parc de l’Hort de l’Abat.

D’aquesta manera se substituïen uns malmesos plàtans i es tornava a la vegetació que anys enrere havia estat testimoni any rere any del Paga-li Joan, el ball tradicional de Sant Cugat. 

Sense anar gaire lluny del Monestir es poden veure un conjunt d’oms al costat de la Casa de Cultura i creuant el carrer hi ha l’imponent pollancre del camí de la Creu, un arbre de 13 metres d’alçada que es va nodrir  de les aigües de la riera de Volpelleres.

Oms del Monestir

Els sis oms que hi ha a prop de la Casa de Cultura són autòctons i provenen de llavors d’un om que hi havia en un jardí privat del carrer d’Orient. 

Van arrelar durant els anys 70 en un terreny on abans hi havia el camp de futbol que anys més tard es va traslladar a la rambla del Celler.

Sota els oms l’Ajuntament hi ha instal·lat uns bancs que han fet que aquest punt i la gespa que hi ha a la zona hagin esdevingut un punt de trobada i descans pels santcugatencs. A més, la seva fulla ofereix un bonic abric vegetal a la part del darrere de l’entorn del Monestir.

Castanyers del Monestir

Aquests tretze castanyers es troben a la zona nord-est dels jardins del Monestir, entre la muralla i els absis de l’església.

Malgrat que resisteixen bé temperatures extremes, estan protegits de les calors pel mateix Monestir i ofereixen un ambient fresc durant tot l’any i unes vistoses fulles grogues a la tardor. Aquest arbres es van plantar fa uns 90 anys per millorar l’enjardinament de l’entorn del Monestir.

Fins l’any 1940 formaven part d’un parc municipal que mossèn Griera va fer enderrocar perquè no volia que al recinte hi hagués activitat d’esbarjo.    

Extret :Tot Sant Cugat

Text : JR Armadàs a 8 de desembre de 2015

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc de Volpelleres, Refugi Climàtic de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.

Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.

Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.

El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.

Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.

Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.

Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.

Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero