La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Destacant els tres grans plataners.
Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.
Són un arbres de tronc molt gruixut,
amb branques també destacables i amb una considerable alçada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.
Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,
es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.
L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.
Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,
així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.
Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.
L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.
Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”
Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.
En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,
Jocs infantils
Alguna font d’aigua de xarxa.
Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.
Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.
Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.
Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.
Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.
Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’anella verda, te la particularitat que es pot iniciar en qualsevol punt del seu recorregut, donat que dona la volta de forma circular a tot el terme municipal de Terrassa.
Cada cert tram hi trobareu una Àrea d’estada amb uns tres o més blocs de pedra per fer un descans o aprofitar de fer un àpat.
Avui us presento l’Àrea d’estada de can Petit, pròxima a la masia.
En la rotonda de la carretera de Castellar i on comença la carretera de C-1415ª, hi ha un camí barrat per cadena que fa una certa pujada,
que porta a can Petit, cal seguir per camí que voreja la masia i al poc a la dreta esta l’Àrea d’estada,
tot aprofitant l’ombra d’un Pi i una Alzina.
Al costat hi ha un cartell donant explicació d’aquesta Àrea i rodalies
Il·lustrada amb fotografies.
Si segui el camí disposeu de l’Àrea de l’Arrugada en el punt de deixar el Camí dels Monjos.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
S’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una mare de déu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”.
Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.
Etimologia
El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”.
Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.
Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d’or sobre camper de gules, amb una serra d’or tallant-les pel damunt.
L’illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.
Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.
Geografia i geologia
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.
Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.
Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Montserrat des del massís del Puigmal, a una distància de 80 quilòmetres al nord-est.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Vegetació
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat.
Dels arbres principals en destaquen les alzines i el pi blanc d’entre altres.
En quant a arbustos i vegetació herbàcia, se’n troben milfulles, arboços o algun llentiscle refugiat a les solanes, més càlides que les obagues, fredes i humides.
Fauna
Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester o el pela-roques, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.
Activitats al medi natural
Per les seves característiques úniques, Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada, però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades.
Així mateix, Montserrat és un punt de partida de moltes excursions a peu, activitat coneguda com a senderisme. Les vies més importants i famoses són:
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
’
La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.
Historia:
Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.
La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.
Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.
A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.
Observacions:
A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.
Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada al Municipi d’Olvan
Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.
Està al costat de camps cultivats.
És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.
Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.
Text: : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.
De tronc i branques gruixudes, ara seques,
algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.
Text: : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.
Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.
Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 