Avui destaquem : La Font del Gavatx de Sant Hilari Sacalm

La Font del Gavatx, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga,

un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de can Calabres i a peu cal seguir les indicacions un quilòmetre. A la nostra dreta esta la Font del Gavatx.

D’una paret  adossada a la muntanya hi ha un tub, l’aigua cau a una pica. A l’esquerra de la Font, en una pedra hi ha el seu nom pintat. Quan es va fer la visita, estava el lloc bastant malmès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font Major de Prats de Rei

La Font Major esta sota les porxades de la Plaça Major de la Vila de Prats de Rei.

Historia:

  • Els orígens d’aquesta font tant recent, construïda l’any 2014, cal cercar-los en una petita font sense cap interès artístic que hi havia emplaçada fins l’any 2014 uns pocs metres més enllà d’on s’ha construït l’actual, tocant gairebé al carrer Isidre Forn.
  • Antigament, entre després de la Guerra Civil i fins finals dels anys 60′, al frontal que ocupa la font actual s’hi ubicaven una sèrie de petits i austers comerços d’aviram i carnisseria típics de la postguerra.

Es tracta d’una font amb quatre aixetes o boques construïda l’any 2014 i ubicada sota la porxada de la Plaça Major de la vila dels Prats de Rei.

Disposa d’un gran abeurador fet amb blocs de pedra molt ben escairats i a la paret s’hi ha disposat un gran mural ceràmic, també emmarcat per blocs de pedra escairats, amb el plànol de la vila i del seu terme municipal, i els principals punts d’interès històrico-turístics.

Aquesta font es va construir en el marc d’una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de La Gleva de les Masies de Voltregà

La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, al Voltreganès (Osona), dedicat a una imatge trobada cap al segle XIII, és el segon més important de Catalunya després del de Montserrat.

Al costat dret de l’entrada al Santuari, hi ha un petit jardí, on trobem una font mig amagada per la vegetació.

Disposa d’una aixeta polsador amb una pica de pedra, espai molt tranquil amb alguna escultura.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Vern de Sant Hilari Sacalm

La Font del Vern, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga de Sant Hilari Sacalm, es un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de poc havans de can Calabres i a peu cal seguir una pista uns 800 metres on arribareu a la font, situada a la dreta i apartada de la pista.

Del mur adossat a la paret de la muntanya, surt un broc d’acer on raja l’aigua que cau a una pica de pedra. Al costat dret de la font disposeu de tres troncs d’arbre que fan de seients per fer un descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font Alzina de Celrà

La Font Alzina situada en el carrer Balmes, 4 de Celrà. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de l’Esquerrà de Monistrol de Montserrat

Per visitar a la Font de l’Esquerrà, us cal situar-vos en l’aparcament de l’estació de l’Aeri de Montserrat,

cal resseguir la barana esquerra fins a donar amb un camí que baixa al riu Llobregat

,

fa pendent fins a una pista ampla, on girarem a la dreta

i anireu seguint el camí paral·lel al riu Llobregat en direcció al nucli urbà de Monistrol.

Arribareu de seguida a la font de l’Esquerrà,

situada a tocar de la paret de la muntanya, un cartell ens ho fa saber.

És una Font molt senzilla, com que ha plogut aquests últims mesos,

presenta un rajolí d’aigua.

A penes hi ha un tub, subjecta per unes roques.

En la fotografia de 2009, podem veure que disposava d’un tub gran.

Si seguiu pel camí, en uns vint minuts més arribareu a les primeres cases de Monistrol de Montserrat, tot pujant per una rampa que ens permetrà accedir al nucli urbà i enfilar cap a la plaça dels Països Catalans.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Ruta dels Molins de Calldetenes

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, va ser inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.

El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Es tracta d’una ruta que podeu fer a peu o en bicicleta on es combina patrimoni i paisatge.

En la ruta dels Molins a Calldetenes, a Osona descobrireu principalment la història farinera del municipi.

L’itinerari us acostarà al Museu del blat que es troba al Molí de Calvaria.

Des de dalt de la Serra de Sant Marc, on hi ha l’ermita, podreu gaudir de boniques vistes de la Plana de Vic.

Ara podreu seguir la ruta-joc dels Molins Calldetenes escanejant diferents codis QR.

La ruta pot començar des del mateix nucli de Calldetenes, a la Plaça Onze de setembre. Haureu de travessar la nova ronda de circumval·lació per agafar el camí que us portarà a la ruta dels Molins.

Durant tota la ruta trobareu cartells informatius que expliquen les curiositats dels diferents elements com recs, basses, fonts…

L’itinerari segueix trams de dos torrents, el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda on trobareu punts d’interès:

  • La Bassa de blanqueig, on antigament es netejaven i s’adobaven pells.
  • Seguiu fins el Molí del Pujol on destaca un desmai.
  • El Molí de la Frontera i el carcabà (sortida de l’aigua).
  • Molí de la Calvaria, del s. XI, avui dia convertit a Museu del Blat.
  • S’arriba al Molí d’Altarriba és l’únic molí sense habitatge i també l’únic que conserva els buidadors, unes aixetes que conduïen l’aigua que sobreeixia de la resclosa cap a un altre molí del municipi.

Per tot el recorregut podreu trobar arbre destacats com verns, freixes, pollancres, nogueres o saücs que proporcionant bona ombra en els dies més calorosos.

També hi ha taules per fer un pícnic o descansar-hi.

A l’arribar al terme de Sant Julia de Vilatorta, fareu la Ruta de les fonts naturals a prop de la riera, i arribareu al Parc de les 7 Fonts, amb diferents serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font de Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu

Sant Jaume de Vilamontà és una capella de Manlleu (Osona)

Des de el km. 2 de la carretera BV-5224 hi ha una pista que hi porta directament.

A poca distancia el 18 de juliol de 1960 es va inaugurar una font dedicada a Sant Jaume.

Actualment no hi ha aigua, sols ara es com un monument.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Poema : Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Aquest és el poema que Jacint Verdaguer dedica a la Font Vella:

 “Tenia set d’aigua pura
lo meu cor enfebrosit
i enyorava la dolçura
de la deu de l’infinit.
Com el raig d’eixa Font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”

Recull del Poema: Ramon Solé

Postals antigues: Fons Fotogràfic Rasola.

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero