La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.
Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.
La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.
Horari: dissabtes, diumenges, festius i ponts (exceptuant 25 de desembre i 1 de gener)
D’octubre a març, de 9 a 18 h; d’abril a maig, de 9 a 20 h; de juny a setembre, de 8 a 21 h.
Es un espai molt tranquil i que es pot visitar la propera font de la Boixa.
El seu aparcament i el que hi ha una mica més amunt, sota l’ermita de Les Arenes, són bons punts de sortida per a excursions pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Obac i les rodalies.
Recull de Dades: Ajuntament de Castellar del Vallès, Diputació de Barcelona.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.
Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,
abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.
Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.
La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,
actualment sols hi raja per un d’ells.
L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.
Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.
En un costat i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.
Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat és el situat al costat de la font.
Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.
Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.
Informació general :
La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,
El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.
Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.
Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,
on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.
Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,
que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.
Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…
La Font del Fornot està situada en el passeig de la Muntanya front el número 17 a, amb cantonada al carrer de l’Esperanto de Les Fonts de Terrassa.
Es una de les fonts construïdes mes recentment, va ser inaugurada el dia 7 d’Octubre de 2017, durant la Festa Major de Les Fonts.
Es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell de terra. Al seu costat disposa d’un seients de fusta.
Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,
continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,
punt on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.
Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.
Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.
Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.
Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :
Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.
La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.
Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.
Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.
Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.