La Font a la zona de Sant Esteve esta a peu de carretera, a l’alçada de l’església de Sant Esteve nou de Marganell.
La Font esta dins el mur de pedra sobre el qual hi ha l’església. La font es troba dins d’una obertura d’arc de mig punt, amb les pedres col·locades a plec de llibre. Dins d’aquesta hi ha el galet metàl·lic. No té pica, per la qual cosa l’aigua cau sobre una base de pòrtland, on hi ha un forat per on desguassa. L’aigua que raja prové del subministrament municipal.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M. Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
A les afores de Malla hi ha aquesta Font. Quan va ser visitada no rajava aigua.
Te un mur d’obra, on el tub principal esta molt arran del terra. En la part superior hi un segon que fa de sobreeixidor. Al seu costat disposa un petit seient.
El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.
El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,
avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.
Pràcticament es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.
Aquest recull les aigües d’un brollador natural.
Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,
on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.
A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.
En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis
El Parc Canals i Nubiola s’accedeix pel Camí del motor, s/n de Sant Esteve de Sesrovires.
Es un espai natural, cedit a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la família Canals i Nubiola, és considerat el pulmó verd del municipi.
La zona de pícnic, consta de 14 taules i bancs de pedra repartides en una explanada amb moltes ombres.
I amb les barbacoes, el circuit esportiu el configuren com un espai ideal per gaudir del lleure i l’esport.
És, a més, el punt d’inici i final de la Ruta Verda. ( Que ja us vaig presentar)
El Parc Canals i Nubiola compta amb vegetació molt variada, tant d’arbres com arbusts i plantes de bosc.
Disposa d’una zona equipada amb 8 barbacoes, d’una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils.
Les barbacoes disposen de tot un seguit de mesures per evitar el risc d’incendis.
El parc és un entorn d’interès natural i paisatgístic del municipi i, per tant, cal tenir-ne cura i ser especialment respectuosos amb els seus valors.
Per aquest motiu és important respectar un seguit de normes bàsiques d’ús:
– Respecteu l’espai
– No encengueu foc fora de les barbacoes
– No llenceu burilles enceses
– No llenceu focs d’artifici al recinte del parc
– Deixeu la zona neta i endreçada després del seu ús
– Recordeu apagar sempre les brases un cop hàgiu acabat
– Respecteu els altres usuaris i la tranquil•litat dels veïns i veïnes
El Parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d’1 km. que recorre part d’aquest entorn natural.
El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com córrer o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i
que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l’esport a l’aire lliure.
Per a mes informació podeu accedir a som de Pícnic:
La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.
Historia:
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.
Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.
El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:
“En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”
Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 