Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Serra de Galliners de Terrassa

La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.

L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.

Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”

Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.

En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,

Jocs infantils

Alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.

Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat: Catalunya – 50 excursions pel litoral

Fixa Técnica:

Autor : Longás Mayayo, Jordi

COSSETANIA (2025)

ISBN : 9788413564531 

Any de l’Edició: 2025

Preu: 24,60€

Resum:

UN SORPRENENT PROGRAMA D’EXCURSIONS PER EXPLORAR DE NORD A SUD EL LITORAL DEL PAÍS I DESCOBRIR LA BELLESA NATURAL MÉS PROPERA.

La diversitat de la costa catalana, amb els recuperats camins de ronda, i les serralades Litoral i Prelitoral ofereixen un seguit d’excursions genuïnament mediterrànies. A la vora del mar o amb el seu blau profund omplint l’horitzó, caminem entre ginestes, marfulls, pins i alzines.

Si des de les civilitzacions del neolític i els ibers els pobladors d’aquestes terres van trobar en aquestes muntanyes recer i recursos per sobreviure, ara nosaltres gaudim de l’oci trescant per les seves carenes i petites valls, gaudint d’uns paisatges que l’excursionisme tenia oblidats.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Arbres – Les dues Alzines en Conill de Pujalt

Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.

Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.

De fet són dues Alzines germanes de soca.

Està protegida per dos murets en cada costat.

En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.

Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.

Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Xiprer del carrer Baixadors de Valldoreix

El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.

Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.

Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.

Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Bosc d’Alzines de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.

Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,

però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,

cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…

veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,

fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,

aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines, un any desprès…

En l’article d’ahir vàrem centrar la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles. (Camí de Sant Jaume)

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser novament fotografiades a l’estiu del present any 2024.

Vàrem contemplar que totes aquelles alzines afectades, s’avien mort en un any…!

Troncs i branques seques i mortes, sense fulles o seques…

Molt trist, perquè no es va fer o poder fer res al respecta…

Algun si, es va tallar.

L’esperança es que hi ha alzines joves que donen un conjunt més verd a les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de l’Hostal del Fum de Palau – solità i Plegamans- 2ª Part #

Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.

En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.

És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,

formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.

Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.

S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.

El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.

Trobareu escultures diverses,

una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.

Es un espai natural per passar-hi el dia en família.

Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero