Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.
Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.
Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.
Mes dades:
Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.
El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.
El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.
El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.
El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.
Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,
donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.
El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,
Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.
El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.
L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,
amb unes normes bàsiques que us descric:
És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
S’ha de evitar baralles entre els animals.
Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.
Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.
Respecteu i seguiu els consells !!!.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)
La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).
No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.
Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.
Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.
Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.
Al seu costat esquer, hi trobem una Torre o Moli de vent de construcció cilíndrica feta de totxanes, no si pot accedir, sols contemplar-la des del carrer i mig tapada per la vegetació.
En abril del 2020 ja us recomanava: El llibre de les fonts de Barcelona, un text de l’any 1650 escrit pel mestre de les fonts, Francesc Socies, que s’havia conservat als arxius de la ciutat:
En 2022 aquest text antic es va publicar dins d’un recull en el que participen diversos autors de diferents especialitats, donant una visió de conjunt molt complerta. Aquest llibre es va presentar el gener de 2023, com us vaig indicar:
Ara us vull recomanar un parell de resums que ha fet la meva companya, la Maria Àngels García-Carpintero, per a que us feu una idea dels temes que tracta aquest complert llibre i us animeu a llegir-lo: El primer tracta del mestre Socies i d’alguns dels fets que va viure, com la necessitat de portar aigua de boca de les mines de Collserola a Barcelona, ja que les del Rec Comtal tenia usos industrials.
El més recent: “Breu història del proveïment d’aigües a Barcelona fins l’Edat Mitjana” explica els inicis medievals del Rec Comtal, amb la implicació d’algunes dones, i els orígens de les fonts gòtiques de la ciutat, algunes de les quals encara perduren.
El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Us passo la seva història :
Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².
Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².
Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).
Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.
Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 