Sínia de can Perich de Rajadell

La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.

Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)

Historia:

  • En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
  • Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
  • De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
  • Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
  • En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
  • Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
  • A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.

Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.

També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.

L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.

Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.

Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.

La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.

Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.

La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.

Observacions:

En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.

A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.

L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de la Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,

des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada fins la Font.

Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.

L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.

L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,

a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.

Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,

En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.

Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos,  sargantanes…

Si aneu per la  tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Bassa de can Morros de Rajadell

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

  • Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
  • A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
  • Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa pel bestia de Baulenes de Les Masies de Voltregà

La Bassa de Baulenes, esta a situada al costat del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la pròpia masia de Baulenes.

Es considera la bassa d’aigua de pluja més gran de les rodalies.

Utilitzada per abeurar el bestia, generalment per vaques.

Està ben conservada i l’aigua es neta d’objectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboració : Albert Blanch

El Sortidor del Parc de la Plaça de Catalunya de Terrassa

La Plaça o Parc de Catalunya es troba al barri de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya,

situada entre els carrers del Dr. Pearson, Pau Marsal, Lleó XIII i Avinguda de Barcelona de Terrassa.

Destaca la Bassa – sortidor,

la font, víctima d’accions de vandalisme que van portar anys enrere l’Ajuntament a plantejar-se la seva supressió.

Ara, un projecte posa sobre la taula la reactivació d’aquest element icònic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i canal del Parc Nou del Prat del Llobregat

El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.

Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.

Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.

Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.

Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.

L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.

Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.

Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.

Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.

Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,

així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.

La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : Safareig de can Xiol de Lliçà de Vall

El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.

Historia:

  • En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol.
  • Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover.
  • Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal.
  • La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. 
  • En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador.
  • El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.
  • A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.
  • En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.

Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).

És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Dora Salvador

Safareig i bassa de la zona de Sant Esteve de Marganell

El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot,  venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.

Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.

Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.

Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.

Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i Sortidor del Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i  l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.

El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,

avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.

Pràcticament  es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.

Aquest recull les aigües d’un brollador natural.

Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,

on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.

A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.

En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa de la Font dels Rosers de Viladecavalls

Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,

Can Sanahuja

la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.

Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.

D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.

Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero