Arbres – Alzina de la Font de la Casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,

curiosament l’arbre es manté viu.

És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

.Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador: Albert Bosch

Arbres – El Plataner de la Font de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

La Font de can Gatxet esta situada en el carrer de Pontevedra 19 de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Entre la Font i la Bassa, hi ha el Plataner centenari.

Amb un gruixut tronc i branques allargades cap a munt.

A l’estiu fa una bona ombra, i dona frescor a l’estar-hi sota assentat en el banc de la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres- L’Alzina doble de l’estació de tren de Rajadell

L’Alzina que ens referim esta situada en el carrer del costat de l’estació del tren, el terreny està un xic enlairat.

Esta formada per dos troncs units en la mateixa soca, gruixuts i,

amb branques llargues i semblen en el seu conjunt molt saludable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres : El Roure de la Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.

Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,

aquest, roure quedaria uns metres per sobre.

Roure amb un bon tronc,

les seves branques son fortes i allargades cap a munt.

Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roure de la Font de Can Canals de Sant Andreu de la Barca

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població a l’esquerra hi ha la Font de can Canals.

Tot abans de baixar a la font, esta el gran Roure.

Es un arbre amb un tronc gruixut però poc elevat.

En canvi, disposa d’unes branques molt destacables per el gruix que tenen i distants unes en les altres.

Donat el seu pes, algunes de les branques tenen unes important estaques per evitar que el seu pes fes caure el Roure.

Esperem que aquest vell Roure, pugui durar molts anys més…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Roure gran de Castellnou del Bages

Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.

Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,

Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.

Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.

Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.

A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure de Salo de Sant Mateu de Bages

El Roure de Salo, es situat a l’entrada d’aquest petit poble del terme municipal de Sant Mateu de Bages.

ES un roure molt destacat per la seva corpulència,

Disposa de llargues branques formant una gran copa.

En la seva part mes baixa del tronc hi ha una mal formació segurament per alguna plaga d’insecte que l’esta afectant.

Disposa sota d’ell d’un banc de fusta, que a l’estiu es una meravella per la seva fresca.

Text Fotografies del Blog : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font / Mina can Molins de Sant Quirze del Vallès

Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,

una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada

al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.

Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.

Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.

Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,

En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir  ha fer-ho.

No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.

Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els tres Eucaliptus de El Bruc

Els tres Eucaliptus que ens referim, estant en un costat d’una plaça i a la vegada es aparcament a prop de l’Església de El Bruc.

Són amb branques molt allargades cap a munt, la sequera d’aquesta any, ha marcat molt les fulles que es veuen molt pàl·lides.

Sota dels arbres i a l’ombra hi ha dos bancs de fusta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi gran de Santpedor (Bages)

El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,

a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.

Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.

El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.

Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,

Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…

Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé