Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.
Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.
S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.
Historia:
Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.
La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.
Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i
trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,
a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i
una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.
El lloc és molt fresc i tranquil.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.
Historia:
Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.
Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.
Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.
El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.
En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.
Observacions:
Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20
Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.
S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.
Historia:
Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
Avui però, els pins han esdevingut un referent local.
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.
Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.
Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Camp Miracle esta situada en una explanada en el costat de l’ermita de Sant Medir, dins del Parc Natural de Collserola en el municipi de Sant Cugat del Vallès.
Aquest espai es denomina com el Camp del Miracle.
La Font es molt necessària per la gent de pas per aquest lloc, senderistes, ciclistes, per qui va a passar el dia per les rodalies…
Sobre tot que es fa l’Aplec de Sant Medir, on s’omple de gent, es feia imprescindible disposar d’una font en aquest lloc.
La Font es d’obra amb un mur fet de rocs, en un dels laterals es més elevat on hi ha la imatge en rajoles de Sant Medir.
Disposa de 4 aixetes de polsador on l’aigua cau a una gran pica semi circular. No es d’aigua natural, es de xarxa.
Es un espai molt ampli, ideal per fer un descans, fer un àpat… i perquè no, prendre el Sol…
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.
Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.
Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.
Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.
A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.
Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)
Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;
les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs i en algunes cases.
No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.
Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 