Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Fem safareig: El Safareig públic d’Olvan

El Safareig públic está darrera la carretera d’Olvan, en el nucli antic d’Olvan.

Historia:

  • El safareig d’Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d’aigües al poble.
  • L’aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d’Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d’Aigües d’Olvan i que porta per títol “Memòria de la portada d’Aigües de la Font del Rull”.
  • Dels diners que van sobrar de la portada d’aigües, l’any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat i abandonat.

Aquest és l’únic safareig públic del poble d’Olvan; es tracta d’un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d’obra.

El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d’obra per aixoplugar-se.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.

Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.

Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.

Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.

Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi  trobem varis seients.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Sant Jaume d’Avinyó

La Font Sant Jaume està a uns 50 m al nord-est del carrer de Sant Jaume en Horta d’Avinyó.

La font està molt ben arreglada i conservada.

Es troba al peu d’una paret de carreus de pedra lligats amb ciment,

a damunt de la qual hi ha una capelleta, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume.

La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc.

El broc queda molt baix i raja força.

El desguàs de la pica va cap al torrent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de ca l’Artiguetes de Santa Eulalia de Ronçana

La Font és situada al costat  dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.

El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.

La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.

En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.

En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.

L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.

També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.

A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba,  i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de glaç del Solar del Vilar de Sallent

El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.

Us passo la seva historia:

  • Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
  • Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
  • Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.

Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.

Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Un hort diferent – Els horts al costat de petites canals o sèquies

Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.

En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.

Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.

Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.

Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.

No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01-1.jpg

També, es conrea poca varietat de verdures en general.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-anal-fabrica_01.jpg

Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou del Comú El Bruc

El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.

Us passo dades sobre la seva historia:

  • És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
  • Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
  • A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.

Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquí destaquem : La Font de Sant Joan de l’Avellanet de Bagà

Per anar a la Font de Sant Joan de l’Avellanet  de Bagà, des del poble cal sortir per la carretera que surt en direcció cap a Gisclareny.

Passareu per l’entrada del càmping, seguiu uns 2 quilòmetres fins la bifurcació a Gisclareny, vostre agafeu  la pista de l’esquerra coneguda com Via del Nicolau, a 250 metres més endavant arribareu al costat de la font que ens queda a mà dreta.

En un mur de pedra adossat al marge hi ha d’un vell tub de ferro on l’aigua cau i omple un llarg abeurador d’obra rematada amb ciment.

A l’esquerra hi ha una zona d’esbarjo i una cinquantena de metres més amunt queda l’Ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet.

Ecomuseu

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassa de cal Vilaseca de Vacarisses

La Bassa de cal Vilaseca esta a uns 40 m en direcció sud-oest al final del carrer Sant Josep de Vacarisses.

La Bassa de cal Vilaseca

Us passo dades historiques:

  • Aquesta era una zona tradicional d’horts, que aprofitaven l’aigua del torrent que baixava del poble.
  • Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX.
Torrent proper

Bassa per regar situada en una antiga zona d’horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d’una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d’un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació.

Torrent proper

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé