Arxiu d'etiquetes: dipòsit

Avui destaquem : La Font del Güell de Gurb

Publicat el per
Respon

La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.

Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.

S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.

Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.

La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.

La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Torre d’aigua de la plaça Catalunya de El Prat de Llobregat

Publicat el per
Respon

Aquesta Torre d’Aigua esta en la plaça Catalunya  en el Prat de Llobregat.

Durant els anys 60 del segle passat, El Prat va tindre molta immigració d ‘altres llocs d’Espanya,

Motiu que va fer que es construir una torre d’aigua en l’any 1966 per assegurar l’abastiment d’aigua potable al poble i regular la pressió de la xarxa.

Podem dir que és una construcció destacada en altura, és d’una alçada de 38 m, feta de formigó armat vist.

A prop del Cafe – Restaurant Centric

Consta d’un suport de planta octogonal amb pilastres que enllacen amb les cantoneres del dipòsit pròpiament dit, el qual té forma de piràmide invertida. Entre el peu i el dipòsit hi ha un balcó circular.

A prop del Cafe – Restaurant Centric

Va ser una obra de l’enginyer José Luís García Guàrdia en col·laboració amb l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Recull de dades: Ajuntament de El Prat de Llobregat

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Ramons de Gironella

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de cal Ramons està situada en la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera, en un extrem d’una parcel·la no urbanitzada, al costat d’una petita rasa.

Historia:

  • Els materials que conformen l’estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l’època de creació de la urbanització.

La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular,

fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland;

a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit de Sant Pere de Molanta d’Olèrdola

Publicat el per
Respon

Situeu-vos en el petit poble d’Olèrdola, seguiu  per la carretera BV – 2415, direcció l’Arboçar, entre vinyes,

fins l’església de Sant Pere de Molanta situada a la dreta, veureu a l’esquerra aquest curiós dipòsit.

En un tancat, sobresurt l’edifici que amb quatre columnes fetes de totxanes aguanta el Dipòsit.

De fet, hi ha una plataforma i a sobre el dipòsit, una barana el rodeja.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font del Parc de Canals i Nubiola de Sant Esteve de Sesrovires

Publicat el per
Respon

Per accedir al Parc de Canals i Nubiola cal fer-ho per l’entrada principal, que hi porta el camí del Motor,

cal deixa el vehicle en la zona d’aparcament de l’entrada, no es pot entrat al parc sino és a peu.

Dins del Parc de Canals i Nubiola, front a la zona de pícnic es troba el Pou i la canonada d’aigua que a traves d’un motor pujava l’aigua al dipòsit situat a la Plaça de la Coma.

En aquest punt hi ha una paret d’obra on hi ha la Font d’aquest sector del parc.

L’aigua surt per una aixeta polsador situada al centre d’una placa metàl·lica.

L’aigua sobrant cau a una reixa a nivell del terra.

En un costat hi ha un seient, també de farro i una paperera.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit de la plaça de la Coma de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.

Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.

Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.

Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de La Coma de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.

La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.

El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.

Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

Publicat el per
Respon

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

Publicat el per
Respon

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Publicat el per
Respon

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero