Avui destaquem: La Font de Santa Escolàstica de Sant Hilari Sacalm

La Font de Santa Escolàstica és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.

Queda recollida per una petita cavitat, obra de Josep Busquets, i la seva aigua conté moltes sals minerals.

És la més recomanable per curar gastràlgies i les malalties de l‘estómac.

Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.

Està situada a 687, 92 metres sobre el nivell del mar

i està molt a prop de la Font de Sant Josep.

A la meitat de les escales per accedir-hi hi ha l’entrada a bauma o cavitat, tancada amb porta reixada.

Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.

A poca distancia passa la riera d’Osor.

Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Josep de Sant Hilari Sacalm

La Font de Sant Josep te propietats mineromedicinals està situada dins del recinte del Balneari de la Font Picant.

És una aigua molt rica en diòxid de carboni i carbonats. Antigament, la seva aigua era recomanada per guarir tota classe de litiasi.

La formació de càlculs és coneguda com a litiasi. Un càlcul és una pedra (una concreció de material, generalment de sals minerals) que es forma en un òrgan o conducte del cos. Aquestes sals procedeixen dels líquids de l’organisme on es formen, així: la saliva, la bilis i l’orina. Els càlculs poden causar una sèrie de malalties:

Sialolitiasi, la litiasi salival.

Colelitiasi, la litiasi biliar.

Nefrolitiasi, la litiasi renal.

Litiasi vesical.

Està situada a l’Antic Balneari de la Font Picant i va ser descoberta pel Doctor Gravalosa al 1779.

Aquesta font es caracteritza per ser la més antiga i la que més propietats mineromedicinals té.

Està situada a una 5,80 metres de la riera de Mansolí i a 693,49 metres sobre el nivell del mar.

Sobre la font hi ha una estructura amb petites cel-des amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel cada hoste podia deixar-hi el seu got allí.

Aquesta font, juntament amb la de Santa Teresa i l’Escolàstica, l’any 1879 van ser declarades d’utilitat pública.

Es pot visitar les Fonts i una part de l’antic Balneari, per un preu molt accessible i per persona.

Recull de dades: Turisme Guilleries, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de la Costa de Cercs

La Font esta situada en el carrer de la Costa amb carrer Campet al costat d’unes escales. Construcció senzilla d’obra, amb una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular.

Us passo la relació de Fonts repartides pel municipi de Cercs. Algunes són de difícil de localitzar o d’accés.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del mas Brucardes de Sant Fruitós de Bages

La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.

S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.

Historia:

  • Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
  • Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
  • Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
  • Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.

També se la coneix com La Font Tolega.

Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.

Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.

Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.

Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.

Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.

Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.

Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Dr. Sanmartí de Sant Julià de Vilatorta

La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.

Historia:

  • La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.

Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.

És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.

L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra.  A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Centre d’informació ambiental Bonvilar de Terrassa

El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.

La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.

Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.

Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i

una font per fer més còmoda la visita al CIAB.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.

Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.

Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.

L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.

Recull de dades: Anella Verda de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Bosquet de Matadepera

Aquesta font que us presento esta situada dins de la  Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.

Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.

De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.

El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.

Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.

Observacions:

Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font Plaça de la Vila de Gironella

La Font Plaça de la Vila, esta situada en un costat de la citada plaça a tocar de l’església Vella.

Esta arreglada amb rajoles modernes, al centre te l’aixeta polsador i l’aigua de xarxa pública cau a dins d’una pica rectangular no massa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de la Font de la Casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,

curiosament l’arbre es manté viu.

És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

.Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador: Albert Bosch

Arbres: L’Alzina de la Font de la Rovira de Cervelló

Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.

És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.

Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.

Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,

Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.

Una d’elles descansa sobre una paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero