La Font a la zona de Sant Esteve esta a peu de carretera, a l’alçada de l’església de Sant Esteve nou de Marganell.
La Font esta dins el mur de pedra sobre el qual hi ha l’església. La font es troba dins d’una obertura d’arc de mig punt, amb les pedres col·locades a plec de llibre. Dins d’aquesta hi ha el galet metàl·lic. No té pica, per la qual cosa l’aigua cau sobre una base de pòrtland, on hi ha un forat per on desguassa. L’aigua que raja prové del subministrament municipal.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M. Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a la Sènia, cal deixar la carretera BV-2127 i agafar la pista que porta a Les Graus ( masia rural), a l’arribar a la altura i a la dreta dues cases, veureu a l’esquerra, un camí que us portaria a la Riera de Viloví, un cartell indica on trobareu la font d’en Rovira.( descrita en aquest bloc, no us cal baixar)
La Sènia esta on teniu la casa de la dreta poc abans del encreuament de camins.
Es una de les més completes i ben conservades del municipi, on podeu veure tot el seu engranatge i estructura.
Per seguretat la seva portella esta tancada amb una reixa.
La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.
Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.
Mas Teixidor
Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.
Can Horts
Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.
El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,
permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.
Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.
En un tram, podrem conèixer una antiga Font.
També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,
on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..
El Mirador de can Salavert esta en el carrer Joaquim Roger s/n. de Castellterçol.
En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula
i una font de pedra.
En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó.
Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d’un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l’Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta
i les zones forestals del municipi;
i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé
Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.
Historia:
Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
La casa està documentada des d’època medieval.
La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.
El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.
El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Els quatre Plàtans de la font de la Mare de Déu estant situats al Bruc de la Parròquia, al torrent de l’Illa, al final del camí que surt de la Plaça en el municipi El Bruc.
Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l’Illa i de la font de la Mare de Déu.
El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent.
Tenen un gruix destacat del seu tronc tots 4 arbres, les seves branques són molt llargues cap a munt.
A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.
A les rodalies hi han bancs i una taula amb seients.
Observacions:
La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d’esplai per l’ombra abundant que proporcionen els arbres.
Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador