Avui destaquem : La Font de Portelles de Sobremunt

Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.

La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.

S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.

fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.

La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.

Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.

Actualment la Font està seca.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch

Avui destaquem: La Font dels Peons de Les Masies de Voltregà

La Font dels Peons està situada al costat de la cuneta de la carretera coneguda com La Trona, la BV-4608 entre els punts quilomètrics 10.8 i 10.9.

Durant  la construcció de la carretera va sorgir l’aigua, i

els mateixos treballadors la van bastir, d’aquí amb el seu nom.

L’any 2015 la ser totalment restaurada.

Està formada per tres parets que recullen l’aigua que surt el marge per sobre de la roca impermeable i que fan de dipòsit.

Esta tapada amb una gran llosa i té un gran broc metàl·lic que desaigua a una pica.

Al seu costat hi ha un petit seient de pedra.

Text : Antoni Cirera

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Dora Salvador

Col·laborador: Albert Bosch

Avui destaquem : La Font de can Quelet de Sobremunt

Per anar a La Font de can Quelet, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres, que es desvia en direcció nord baixant a l’obaga de la serra dels Pedrons.

Seguint aquesta pista uns 750 metres s’arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista, hi han cartells per la pista.

La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular de color blanc,

interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre, està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses. A l’interior de l’estructura es troba la font.

De fet es tracta d’una font de bassal ja que l’aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l’interior de l’estructura, però a diferència d’altres fonts de bassal, l’aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d’un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l’estructura.

Als seus costat hi ha uns petits bancs de pedra.

Segons una placa, va ser restaurada en l’any 2013, la inscripció diu: “Pels qui estimen la Natura, Cirera – Rabionet”.

Recull de dades: Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laboració : Albert Blanch

Avui coneixerem : La Font de la capella de la Mare de Deu de Queralt de Berga

La Font de la Mare de Deu de Queralt està situada en el carrer de Castellar del riu, dins de la part mes antiga de Berga.

Aquesta Font esta a sota mateix de la Capella.

Cal dir que tot i els estralls de la darrera Guerra Civil, actualment hi ha a Berga unes 50 capelles votives.

Es de construcció metàl·lica molt comuna en aquest tipus de Font, amb el nom i data 1893,

amb una antiga aixeta, l’aigua cau a una pica situada a nivell del terra. En cada costat hi ha un seien d’obra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas  al costat dret de l’escola,

on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta,

cal seguir baixan

us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.

De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,

l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig

La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.

En relació a la Font, una canonada sota del  terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.

El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.

En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.

Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :

La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.

En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.

El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”

L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.

Al voltant de la font dispossem de bancs per seure

i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roure de la Font de Can Canals de Sant Andreu de la Barca

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població a l’esquerra hi ha la Font de can Canals.

Tot abans de baixar a la font, esta el gran Roure.

Es un arbre amb un tronc gruixut però poc elevat.

En canvi, disposa d’unes branques molt destacables per el gruix que tenen i distants unes en les altres.

Donat el seu pes, algunes de les branques tenen unes important estaques per evitar que el seu pes fes caure el Roure.

Esperem que aquest vell Roure, pugui durar molts anys més…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Desapareguda Font i Safareig de Martorell de Torelló

La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…

Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.

Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font d’en Pagès de Celrà

La Font d’en Pagès la seva  deu es troba a la muntanya del Congost, a uns 300 metres al NO de l’actual font.

Anys en rere brollava uns 12 litres d’aigua per hora. Als anys 50 el propietari va traslladar la font on és ara i al cap de deu anys la va tallar.

Recull de dades: Ajuntament de Celrà

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Mina de Castellbell i el Vilar

La Font de la Mina esta situada entre la carretera BV-1123  i la riera de Marganell.

Historia:

  • La mina era més fonda que el nivell de terra de l’exterior. Sempre havia estat plena d’aigua, per tant sempre hi havia una reserva d’aigua. L’aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s’aprofitava per regar.
  • Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L’aigua podria sobrexeir directament a la riera.
  • Quan la mina quedava seca, es podia veure d’allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d’un metre aproximadament d’alçada, buit per dintre que s’aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s’eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l’aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l’aigua directament al viver.
  • Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.
barraca de vinya

Font – mina situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l’inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera.

Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d’un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell.

barraca de vinya

La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d’un passadís excavat a la roca, d’un metre d’amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L’aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d’aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.

Foto: Diba. ( Any 2017)

Observacions:

També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l’hort de la casa. En l’actualitat es seca des da fa anys i tapada per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mina – Font de les Hortes de Santa Maria d’Oló

La Font de les Hortes és situada al costat de la carretera local d’Oló a Sant Joan d’Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d’horts que es regaven amb l’aigua d’aquesta font.

Historia:

  • Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L’aigua d’aquesta font s’aprofitava per regar una àmplia zona d’horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos.
  • El 1863 hi havia una junta d’aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s’encarregava de reglamentar l’ús de les aigües d’aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l’ajuntament per tractar de l’aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià.
  • A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913. Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s’hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d’aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts.
  • El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d’aigües a un administrador de finques, i l’any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l’altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s’ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d’aquesta empresa.

Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l’altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d’aigües a Oló.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Text i Fotografies del Blog : Ramon Solé