La Font esta situada en el carrer de la Costa amb carrer Campet al costat d’unes escales. Construcció senzilla d’obra, amb una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular.
Us passo la relació de Fonts repartides pel municipi de Cercs. Algunes són de difícil de localitzar o d’accés.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.
S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.
Historia:
També se la coneix com La Font Tolega.
Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.
Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.
Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.
Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.
Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.
Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.
Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Raquel valdenebro Manrique
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.
Historia:
Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.
És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.
L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra. A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.
La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.
Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.
Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i
una font per fer més còmoda la visita al CIAB.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.
Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.
Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.
L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.
Recull de dades: Anella Verda de Terrassa
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta font que us presento esta situada dins de la Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.
Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.
De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.
El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.
Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.
Observacions:
Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Plaça de la Vila, esta situada en un costat de la citada plaça a tocar de l’església Vella.
Esta arreglada amb rajoles modernes, al centre te l’aixeta polsador i l’aigua de xarxa pública cau a dins d’una pica rectangular no massa gran.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,
curiosament l’arbre es manté viu.
És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.
.Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador: Albert Bosch
Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.
És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.
Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.
Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,
Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.
Una d’elles descansa sobre una paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.
Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.
El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.
Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.
El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.
I també, amb escales de fusta.
Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.
Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.
Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,
al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.
És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada
i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,
llàstima que en els anys, aquesta font a quedat casi oblidada…
Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.
I com esta a un nivell baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.
Un Roure li fa ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laboradora: Loli Parragá
fonts naturals, aigua, muntanya i més 