En Cercs ens dirigirem al carrer Escoles, on veurem que hi ha una font.
En un racó d’una paret i a sota d’unes escales metàl-liques esta situada la font.
Estructura d’obra senzilla, hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Passeig Saavedra va des del Portal del Roser fins a la Rambla Vella.
Aquest passeig té com a paviment un empedrat que forma dibuixos, una columna romana i una Font – sortidor.
La Font esta dins d’una bassa, sobre un pedestal i pica petita.
Amb la llei de sequera no hi ha aigua, una verdadera llàstima, no es pot contemplar el seu bonic sortidor.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.
Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.
La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,
i front de l’antic Safareig del poble.
L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.
Text: Ramón Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Dona dels Pans esta situada en la Plaça Major de Gosól.
És una peça esculpida per Josep Ricard Garriga que evoca el quadre pintat per Picasso, i l’estada d’aquest artista al municipi de Gosól, durant la primavera de l’any 1906.
L’escultura esta a sobre d’una columna que de fet es una font de diversos brocs, l’aigua cau a una gran pica de sis cantonades.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Tot entrant a Gósol venint de Saldes per la carretera B-400, a l’esquerra a tocar de la rotonda i del camí que va al càmping, trobem la Font i abeurador.
El conjunt esta adossat a la paret d’una finca.
Font dins d’una arcada feta de pedres, l’aigua cau dins d’una pica i després passa al llarg abeurador pintat de blanc.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Està situat un antic Molí de vent, en la Plaça del 11 de setembre amb la Avinguda del Pla del Vinyet de Sant Cugat del Vallès.
De fet sols queda l’estructura metàl·lica que aguantava la roda.
Actualment sols és un record i a la vegada queda com a monument.
En un dels laterals hi ha una Font d’aigua de xarxa pública.
També hi ha seients per poder estar a l’ombra dels arbres.
Tota l’estructura de la torre, esta envoltada tot l’any de vegetació trepadora, que queda molt be amb el conjunt enjardinat de la plaça.
Els arbres són de diversos tipus.
Front mateix a l’altre costat de l’Avinguda del Pla del Vinyet hi ha els petits Jardins de Pilar Roig.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.
Historia:
Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.
Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.
La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.
El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.
La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.
La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.
Observacions:
Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Santa Teresa és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.
Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.
La construcció original, de Josep Busquets, era una construcció molt semblant a una cova.
Al 1925 es va construir una espaiosa capella que recorda les formes romàniques, amb barbacana de fusta,
i uns alvèols de terra cuita per dipositar els vasos els clients de l’hotel, segons model projectat per Josep Mª Pericas.
El nom que porta és en motiu de la propietària de les fonts: Teresa Saleta.
Està situada a 685,43 metres per sobre del nivell del mar i era la més receptada per motius de malalties de fetes i colelitiasi.
El motiu principal de les propietats curatives de l’aigua de la font és que conté més carbonat magnèsic.
Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.
Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Santa Escolàstica és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.
Queda recollida per una petita cavitat, obra de Josep Busquets, i la seva aigua conté moltes sals minerals.
És la més recomanable per curar gastràlgies i les malalties de l‘estómac.
Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.
Està situada a 687, 92 metres sobre el nivell del mar
i està molt a prop de la Font de Sant Josep.
A la meitat de les escales per accedir-hi hi ha l’entrada a bauma o cavitat, tancada amb porta reixada.
Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.
A poca distancia passa la riera d’Osor.
Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Josep te propietats mineromedicinals està situada dins del recinte del Balneari de la Font Picant.
És una aigua molt rica en diòxid de carboni i carbonats. Antigament, la seva aigua era recomanada per guarir tota classe de litiasi.
La formació de càlculs és coneguda com a litiasi. Un càlcul és una pedra (una concreció de material, generalment de sals minerals) que es forma en un òrgan o conducte del cos. Aquestes sals procedeixen dels líquids de l’organisme on es formen, així: la saliva, la bilis i l’orina. Els càlculs poden causar una sèrie de malalties:
Sialolitiasi, la litiasi salival.
Colelitiasi, la litiasi biliar.
Nefrolitiasi, la litiasi renal.
Litiasi vesical.
Està situada a l’Antic Balneari de la Font Picant i va ser descoberta pel Doctor Gravalosa al 1779.
Aquesta font es caracteritza per ser la més antiga i la que més propietats mineromedicinals té.
Està situada a una 5,80 metres de la riera de Mansolí i a 693,49 metres sobre el nivell del mar.
Sobre la font hi ha una estructura amb petites cel-des amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel cada hoste podia deixar-hi el seu got allí.
Aquesta font, juntament amb la de Santa Teresa i l’Escolàstica, l’any 1879 van ser declarades d’utilitat pública.
Es pot visitar les Fonts i una part de l’antic Balneari, per un preu molt accessible i per persona.
Recull de dades: Turisme Guilleries, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 