Mina Hort dels Monjos de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.

A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua

i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.

L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.



Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:

Era una Mina molt abundant, però la sequera en algues ocasions ha fet que és seques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Randy, F.J. Aranda

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Segur de Veciana

Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.

L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.

A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font dels Enamorats de Pujalt

La Font dels Enamorats està en la Plaça Urbano Izquierdo al costat de l’antic ajuntament i l’església de Pujalt.

Està construïda en una estructura rectangular de pedra, sobre la qual hi ha un pilar, on s’hi situa una aixeta de palanca.

Damunt seu hi ha una placa amb el nom de la Font dels Enamorats.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Jordi de Badalona

Aquesta Font de Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.

És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.

La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.

La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.

Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.

Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.

Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi – A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 /  2ª Font 2007.

Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de darrera de Can Cadena de Valldoreix

El Parc esta situat en el Passeig d’Olabarria,156 (carretera BV- 1462),  Passeig de Valldoreix, darrera de can Cadena,

i el carrer de l’església de Sant Cebrià de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Aquesta Plaça es destaca per els Pins pinyers alts

i en general són tots de la mateixa mida.

També, però pocs podem veure altres tipus d’arbres i arbust.

Te tots els serveis mínims, com seients a l’ombra dels pins, font, papereres,

així com jocs per infants

i per a adults.

En un extrem hi ha un ampli aparcament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del poble de Montclar

Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.

Es una construcció quadrada com si fora una caseta.

A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Molí d’en Daina d’Olot

El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molí fariner del municipi d’Olot 

És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.

Ara tot esta semi abandonat,

Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica

I també, a un safareig rectangular.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font de la Plaça del Marques de Caldes de Montbui

La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.

Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.

Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:

Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.

La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :

https://www.somvalles.cat/noticia/32257/la-placa-del-marques-de-caldes-estrena-la-nova-escultura-del-cargol

A sobre el pedestal en substitució del Cargol van posar una figura d’un Cargol més modern, i que ens recorda a una “Barretina”.

Del pedestal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una antiga pica rodona de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero