El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.
En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,
on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.
La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
Recull de dades: Diba.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.
També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.
Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.
Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.
A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.
Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.
Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.
En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d’en Bas. Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Són rentadors públics que es troben donant la volta a l’església i prop de la plaça.
Són amplis i singulars i els únics a la vall en bon estat de conservació.
El safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a les dones i infants del poble.
Al seu costat en una paret hi ha una font amb una aixeta polsador.
Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.
Historia:
Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.
La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.
Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.
La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.
Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.
En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.
Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.
L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.
Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.
A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.
Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.
La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de l‘església de Sant Gil de Torà.
Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.
Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.
Adossada a un angle de la paret de l’edifici.
Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,
concretament adossada a la paret del mateix edifici.
Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,
i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Solervicens esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.
Historia:
Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.
La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.
Observacions:
Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.
Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.
Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.
Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.
Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.
Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.
La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.
En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.
A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.
En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
