El Refugi de Pla d’Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522m d’alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s’han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d’un entorn natural d’excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d’espai d’interès natural “Capçaleres del Ter i del Freser”, miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars. La seva Font esta a pocs metres del refugi.
El Desmai i la Font de Cervera estan en el Passeig de Josep Maria Llobet s/n. a l’entrada oest de la vila, es un passeig sense gaires edificis.
El desmai es troba en la part de darrera de l’estructura de la Font (Pou).
Desconeixem l’edat que pot tindre. Disposa d’un tronc gruixut, amb una fissura a l’allarg de dalt a baix. Son notòries les branques que disposa amb fulles no gaire abundants.
Per anar a La Font de la Creu del Codó la carretera LV-4241b que puja el Coll de Jou (Solsones), a uns 100 metres abans d’arribar al coll en el punt quilomètric 23,100,
Caldra seguir una pista asfaltada a la dreta que en uns 900 metres porta a la zona d’esbarjo i a la font.
Des de la zona per aparcar el vehicle, seguirem un camí que ens porta directament a la Font.
L’aigua brolla per un broc de ferro i cau a una pica rectangular i allargada.
A prop hi ha una altra sortida d’estructura similar.
Depent de les plujes surt en els dos llocs.
En la zona lleure es pot fer un àpat, hi trovem taules i bancs amb barbacoa si l’època es permes fer-hi foc.
Cal dir que la primera trobada va ser l’any 2018 en Cànoves i Samalús amb 4 assistents.
Font del Ferro
La present Trobada va tindre lloc a Viladrau, el passat dissabte dia 16 de novembre de 2024.
Font de Miquel
El Grup de Fonts, està integrat per gent motivada en buscar, trobar, fotografiar i, en algun cas, arranjar Fonts Naturals, especialment les de Catalunya.
Font de l’Arimany
Aquest any han pogut assistir-hi :
Oscar Farrerons, Rosa Pasaret, Enric Costa, Josep Arla, Javier Cuello, Javier Garcia i Eloy Guirao.
Grup de Font / 2024
En Oscar va fer de guia, visitant algunes de les fonts de les rodalies de Viladrau i donant explicacions en general.
Font Noi Gran
En acabar es va dinar a un dels hotels del municipi de Viladrau.
Font Noi Gran
Un dia de trobada que va ser descrit amb una paraula: “Genial”
Grup de Font / 2024
Tot pensant en una altra trobada que podria ser el proper any a Collserola.
A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.
Historia:
Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.
El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.
El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.
El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.
En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.
Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;
a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.
Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 