La Font del Marc esta en el veïnat del Monistrolet, sota el viaducte de la C-25, per un camí que s’inicia a una pista paral·lela a l’Eix, municipi de Rajadell.
Historia:
Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s’hi solia anar a buscar aigua potable.
Font al costat de la Riera de Rajadell.
La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser.
El lloc està envoltar de escarser de ribera.
Observacions:
També anomenada Font pública de l’Hostal, de Monistrolet o d’en Manel .S’hi accedeix per un curt caminet que s’inicia a una pista que discorre paral·lela a l’Eix Transversal (C-25), al sud d’aquesta, que indica la font.
També s’hi pot accedir des del N. de l’Eix, des de l’Hostal, passant per sota el viaducte de l’Eix.
Molt afectat per la construcció de l’Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix.
Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.
Te una estructura de forma casi quadrada.
No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.
A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.
Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.
La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.
Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.
Historia:
L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
La petició fou concedida el 1864.
Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
La concessió no es donà fins el 1879.
Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.
La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.
.
El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.
Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.
Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.
Observacions:
El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.
Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.
Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.
La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.
La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.
És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.
Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.
El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.
Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.
Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.
La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Aquesta Torre d’Aigua esta en la plaça Catalunya en el Prat de Llobregat.
Durant els anys 60 del segle passat, El Prat va tindre molta immigració d ‘altres llocs d’Espanya,
Motiu que va fer que es construir una torre d’aigua en l’any 1966 per assegurar l’abastiment d’aigua potable al poble i regular la pressió de la xarxa.
Podem dir que és una construcció destacada en altura, és d’una alçada de 38 m, feta de formigó armat vist.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Consta d’un suport de planta octogonal amb pilastres que enllacen amb les cantoneres del dipòsit pròpiament dit, el qual té forma de piràmide invertida. Entre el peu i el dipòsit hi ha un balcó circular.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Va ser una obra de l’enginyer José Luís García Guàrdia en col·laboració amb l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.
Recull de dades: Ajuntament de El Prat de Llobregat
Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.
Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.
Font del Molí
La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.
Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.
De fet, es una font tipus Mina.
Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.
Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.
En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.
A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.
Observacions:
Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Mirador de can Salavert esta en el carrer Joaquim Roger s/n. de Castellterçol.
En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula
i una font de pedra.
En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó.
Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d’un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l’Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta
i les zones forestals del municipi;
i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé
Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.
Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.
El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.
És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.
En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.
Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.
Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.
Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.
No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.
També, es conrea poca varietat de verdures en general.
Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 