Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.
Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.
Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.
S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.
Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes arrodonides i amb moltes fulles,
des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.
El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,
del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.
Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.
Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per visitar la Font de l’Arç, cal situar-se en la carretera la GI-541 entre els quilometres 3 i 4,
surt d’allí una pista a l’esquerra que cal que la prengueu, al poc entrareu a una zona de bosc,
aquest, és dens i amb arbres de considerable alçada.
A poca distancia trobareu una caseta, a la façana posa “ Font de l’Arç” mig esborrat.
A uns metres de la porta, i a peu de muntanya veureu la font.
D’una paret d’obra surt un tub gruixut, aquest esta molt a nivell del terra,
on l’aigua cau a un pica relativa gran.
En un roc planer a sobre del mur, està pintat en blanc el nom.
L’explanada del costat veureu una zona amb taules i banc de fusta per poder fer un àpat.
Un cartell ens indica unes condicions per l’estada, donat que esteu en un bosc privat,
Es un espai ombrívol, que a l’estiu dona una bona frescor i agradable estada.
Us recomanem que des de la carretera, feu el recorregut a peu o en BTT.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.
Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.
Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,
curiosament l’arbre es manté viu.
És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.
.Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador: Albert Bosch
Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.
És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.
Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.
Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,
Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.
Una d’elles descansa sobre una paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquest grup de Plataners esta al costat de la tercera Sèquia de la Canal d’Urgell dins del municipi de Bellvís,
paral·lel a la pista rural que porta a El Poal, Els Arcs, entre altres pobles.
Aquest grup de Plataners estan molt junts, per tant l’ombra que tenen a l’estiu, fa que no passin els rajos del sol,
també, amb la Sèquia que passa entre els plataners, fa que es mantingui un espai fresc.
La majoria dels planers, són de tronc alt i gruixut,
Amb branques altes i en general en bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.
Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,
Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.
Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.
Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.
A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Plataner de can Coll està en un costat de la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, poc desprès de haver passat per la masia de can Coll, a la dreta.
És un gran plataner, amb un tronc molt gruixut,
amb branques altes i tirant cap a munt.
Llàstima que no hi hagi un banc o seient, perquè a la seva sombra a l’estiu es deu d’estar molt fresc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 