Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pequenyo de Gironella

La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.

Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
  • Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.

La font està situada al costat de llevant dels horts,

delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,

fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.

Cal baixar unes escales d’obra.

En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.

El nom de la font li dóna la casa propera.

Actualment, no hi raja aigua…

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts de la riera de Rafamans de Corbera de Llobregat

La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.

A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.

Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.

Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.

D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.

També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,

barraques mes o menys rústiques…

La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.

Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,

Amb una diversitat de verdures i hortalisses …

I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.

Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny

El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.

KODAK Digital Still Camera

Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1

on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.

Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.

És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.

KODAK Digital Still Camera

Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.

KODAK Digital Still Camera

Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,

KODAK Digital Still Camera

camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

Passareu pel costat de molts horts,

KODAK Digital Still Camera

regats per l’aigua de la Sèquia;

KODAK Digital Still Camera

ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.

KODAK Digital Still Camera

A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.

KODAK Digital Still Camera

Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.

KODAK Digital Still Camera

La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.

KODAK Digital Still Camera

Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.

Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.

KODAK Digital Still Camera

La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa

És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques.  A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.

KODAK Digital Still Camera

Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.

KODAK Digital Still Camera

Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.

KODAK Digital Still Camera

Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.

Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.

KODAK Digital Still Camera

Recull de dades : Diba i propi

Autoria de la informació: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Horts Urbans del Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat impulsa els horts municipals com a oferta d’oci comunitari per als més joves.

La ciutat té ara 200 espais de cultiu, 108 dels quals per a gent gran, persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.

Degut a l’alta demanda, l’Ajuntament n’ha creat, ara, 39 més.

En total, doncs, el Prat compta amb 200 horts, 83 per a persones de 18 a 64 anys,

108 per a gent gran i nou més per a programes de serveis socials.

Un exemple a seguir:

La comunitat dels horts municipals ha volgut posar les seves collites a disposició de

l’Ajuntament del Prat, del Punt Solidari i de la Fundació Rubricatus,

de manera altruista, per fer-les arribar als col·lectius del Prat que ho puguin necessitar.

Per a més informació podeu accedir a :

https://www.elprat.cat/persones/convivencia-i-civisme/horts-urbans

Un dels Horts Urbans del Prat de Llobregat, estan a un lateral del camí de la Carretera Fonda

que corresponent a les imatges d’aquest article.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de la Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,

des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada fins la Font.

Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.

L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.

L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,

a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.

Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,

En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.

Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos,  sargantanes…

Si aneu per la  tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Avui destaquem : La Font i Safareig de can Feliu de Gironella

La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.

Historia:

  • La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d’aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa.
  • Al llarg dels anys l’aigua s’anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig.

La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.

La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.

Observacions:

El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.

Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Mina d’aigua de Santeugini de Castellbisbal

Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.

Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.

Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.

Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.

La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.

La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.

La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.

L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.

Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Forroll de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.

Historia:

  • Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
  • La casa està documentada des d’època medieval.

La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.

El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.

El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i rec de Rellinars

El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga  i el rec està en el camí antic de les Fonts,

travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,

passant pels Horts de l’Andaló

i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts

i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.

S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.

Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.

El gruix del pont mesura 110 cm.

S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.

Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,

Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès

Adaptació el Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero