Arxiu d'etiquetes: Mina

Avui destaquem : La Font dels Rosers de Viladecavalls

Publicat el per
Respon
Can Sanahuja

La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.

Font del Molí

La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.

Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.

De fet, es una font tipus Mina.

Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.

Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.

En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.

A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.

Observacions:

Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Castell d’Espitlles de Santa Margarida i Els Monjos

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals

La Font del Castell d’Espitlles esta en la Partida del Serrau. En el fondal al sud, sota de la masia d’Espitlles.

Un destacat plataner indica el lloc, es distingeix de lluny.

Cova o mina situada a un marge natural de pedra, lleugerament excavada, amb una paret amb ciment,

una inscripció: “Font del Castell” i una aixeta.

Al davant hi ha una bassa petita, colgada per sediment i fullaraca.

Des de fa anys no raja aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Mina d’aigua de Santeugini de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.

Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.

Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.

Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.

La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.

La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.

La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.

L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.

Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font del Molí cal sortir de Viladecavalls pel camí Vell de Martorell, a uns 215 metres després de can Sanahuja esta situada la font.

Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja.

Està constituïda per un mur amb d’obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica.

Aquesta sembla correspondre’s amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122).

Sota d’aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l’aigua brolla constantment i cau a una pica,

l’aigua que se’n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions.

Aquesta havia estat utilitzada com a safareig,

ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Lluc de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

El paratge de La Font de can Lluc, esta format pel conjunt de la Mina, el Safareig i la Font,

està situat sota les masies de can Lluc del Tossal i el Bruguer a prop de can Martí,

i on comença el torrent de Sant Joan en el Barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

De fet la Mina esta formada per la unió de dos mines interiors,

l’aigua d’aquestes s’uneixen pocs metres abans de sortir a l’exterior,

des d’aquest punt l’aigua es reparteix entre el safareig i a la senzilla font.

Antigament les dones de can Lluc hi anaven a buscar aigua

i a rentar-hi la roba en el seu allargat Safareig,

la seva estructura es d’un mur allargat adossat a la paret

amb la llosa inclinada no massa gran i era com a màxim per rentar –hi dues persones.

L’aigua sobrant per mitjà de canonades i un aqüeducte s’omplia la bassa de can Martí.

La Font es molt senzilla, situada uns metres sota del safareig,

hi ha un tub en una petita paret.

En l’actualitat per la manca d’aigua tot està sec. Es una llàstima, perquè es un lloc tranquil que fa de bo estar-hi.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Penedes de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

La Font de can Penedes és al nord-oest del poble en el Barri de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

Per arribar-hi des del camí de Rosàs hem d’agafar el primer trencant a la dreta després de can Lluc del Tussol.

Un camí ens portarà a dos basses que omple l’aigua de la Font situada uns metres més amunt.

L’aigua ve d’una mina situada dins del bosc proper,

surt per un broc i cau a una pica.

Estava abandonada i perduda de feia anys el setembre de 2018 es va arranjar.

Des d’aquí podrem gaudir d’una magnifica vista de Puiggraciós, els Cingles.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Marcet de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.

A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.

De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.

Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.

A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.

Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.

A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :

http://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/12/recuperada-la-font-de-can-marcet.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La mina de Can Bernat de Santa Perpètua de Mogoda

Publicat el per
Respon
Castell de Can Taió

La Mina de can Bernat esta situat al S del Castell de Can Taió al costat del camí de Can Mallol – Can Bernat.

 Historia:

  • 4 de juliol de 1730. L’intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l’església de Santa Maria l’Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
  • 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l’intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l’església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
  • 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d’orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera.
  • Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol – Can Bernat. A l’alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació.

Actualment només se’n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol – Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró.

Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca.

La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d’estar entre els 60-70 cm.

Observacions:

No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l’aigua hi baixa amb molta abundància.

Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l’altra es troba a l’altra banda del camí del Padró colmada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

Publicat el per
Respon

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Josep de Vallgorguina

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,

fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista

fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.

La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.

En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font  i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.

És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…

Text i Fotografies : Ramon Solé