La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.
La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment
A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica
Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:
“Goig del cel i del mortal font d’amor mai estroncada Mare de Déu de Montcada Guardeu-nos sempre del mal.”
La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.
L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.
Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.
A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.
Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.
La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,
un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.
Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.
La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.
L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.
En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.
Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.
Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:
La Casa de les Aigües està situada en l’ Av. de la Ribera de Montcada i Reixac.
Us passo la seva historia:
Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal d’abastament d’aigua a Barcelona, provocaven grans perjudicis a la població. Per tal de solucionar aquests problemes, l’Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis.
Es varen fer uns pous i s’instal•laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1878 s’inaugurà la instal•lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.
El resultat fou un conjunt d’edificis i instal•lacions (els pous de Montcada), edificats el 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.
Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, i ocupa una superfície de 4.320 m2.
L’edifici principal, situat al mig del solar, conté els pous, les bombes, calderes i la màquina de vapor.
La planta fa forma de té i consta de planta baixa i coberta composta de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Els murs són de maó vist i la coberta és d’encavallades metàl·liques d’uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia.
Les façanes laterals presenten nombroses finestres d’arc escarser emmarcades per pilastres coronades a la teulada per boles de pedra.
La part baixa del parament està formada per un sòcol de pedra a l’exterior i un arrambador de trencadís a l’interior. En l’eix de simetria s’intersecciona amb un cos perpendicular que s’expressa en la façana amb un frontó esglaonat.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Els tres pous que s’obren a l’interior estan protegits per baranes de ferro forjat. A la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l’obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l’escut de Barcelona en relleu.
Al darrere del cos central hi ha tres calderes i dues màquines de vapor verticals. Destaca la presència d’unes columnes estriades de ferro colat i capitell daurat.
Per sota terra comunica amb la xemeneia de base quadrada, de fust tronco-piramidal hexagonal.
Capella
L’edifici del sobreeixidor és de planta irregular, consta de semisoterrani i baixos. La coberta és a dues aigües. Les façanes segueixen el mateix esquema que l’edifici principal, però en dimensions més petites. La coberta està formada per una jàssera de gelosia que descansa en un pilar central de ferro colat, que en arribar al terra es converteix en un seient semicircular cobert de ceràmica en forma de trencadís.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Un altre edifici és l’habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions que sembla una torre d’estiueig.
Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria.
Tania Galán – Museu municipal de Montcada
L’estructura és de murs de càrrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta és d’encavallades, jàsseres i bigues de fusta.
El portal és d’arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó sota coberta. A cada banda del cos central hi ha dues finestres d’arc escarser. El revestiment és d’estuc de calç i imita carreus, sòcols i cornises.
Per últim queda el dipòsit d’aigua elevat de planta rodona, maó vist i coberta cònica.
La Casa de les Aigües és una obra modernista de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Aquesta guia ens porta per la història viva d’aquesta infraestructura hidràulica mil·lenària, ens n’explica els antecedents i ens proposa un recorregut a peu per les seves traces: des del naixement a Montcada i Reixac, on les aigües encara avui flueixen a la superfície, passant pels barris de Can Sant Joan i Vallbona, on la sèquia rega les darreres hores urbanes de la ciutat, fins a arribar a les restes arqueològiques del Born.
Un viatge per una canalització que movia molins i regava hortes mentre les seves aigües, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem.
Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.
El barri s’estén al nord de Montcada, separat de la vila pel riu Ripoll. Antigament era conegut com la plana de Sant Pere de Reixac, al peu de l’ermita de Reixac i confluència dels rius Ripoll i Besòs.
Amb el pas del temps, s’han creat sub-barriades com ara Gurugú, Montcada Nova i Mas Duran, i polígons industrials com ara Fointvasa i Pla d’en Coll.
L’antiga finca de Mas Duran delimita amb Ripollet, i disposa del Parc de la Llacuna, cal fer menció dels Arbres, sobre tot Plataners.
Estant situats en petits grups,
alguns de destacada corpulència i dimensions.ixa aigua, sols en grans èpoques de pluja.
Hi també, en trobem que fan com una rotllana o fileres en petit monticles.
Es un espai molt obert que aprofita la gent de la zona per passejar, prendre el sol, corra o anar amb bicicleta, fer una volta amb el gos…
Són molt notables els petits horts que hi ha a les lleres del riu Ripoll, al seu pas per Cerdanyola del Vallès i sobre tot al cantó de Ripollet.A mitjans del segle X, es van construir sèquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts per el terme de Ripollet a la vora del riu.Aquests horts estan en general conreats per gent gran, jubilats i que tenen solucionat el tema de les verdures, hortalisses, i algo de fruita bona part de l’any.Podem veure que tot l’any alguna verdura hi ha plantada, a la primavera i estiu com es natural, hi ha mes varietat de tot, inundant les terres d’una diversitats de colors gràcies al plantat i ben cultivat que està.No obstant, hi ha perills com el risc d’on estan es fàcil la seva inundació si el riu Ripoll fa crescuda rapida.L’aigua del riu es contamina en productes que utilitzant els hortolans.Però a lo millor aquests horts… tenen els mesos contats, l’Ajuntament de Ripollet vol recuperar la llera del riu i portar a terme diferents projectes, us passo informació :
Ja en algun tram a Ripollet i també, en el cas de Montcada i Reixac, durant l’any 2019, va començar la tasca de neteja dels horts a la riba del riu Ripoll.Segons estudi que va fer l’Ajuntament de Ripollet, es va xifrar en l’any 2017, amb uns 600 els horts de diferents dimensions que ocupen la llera del riu Ripoll.També, que més de la meitat d’aquests hortolans que els conreant, no són veïns del municipi de Ripollet.Per tant, l’ajuntament, dona molta importància a l’ampliació any darrera any, de les zones i espais destinats als horts municipals,atorgant petites parcel·les a la gent que està en llista d’espera.Bona part de la zona d’hortes i la vora del riu Ripoll, hi ha camins per fer un bon passeig que es pot practicar tot l’any,on s’ha plantat algun arbre jove i disposa de seients.
Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Diputació de Barcelona i Altres
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres
A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues vellesAcàcies.Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…No son arbres autòctones del nostre País, però…, això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.
Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notable, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :
Alella, finca privada del carrer Eduard Serra i Güell
Badalona, al costat d’una antiga finca
Barcelona, situat al Barri de Gracia
Barcelona, situat al Barri d’Horta
Cardedeu, masia al límit del municipi i a prop de l’Autopista (2 cactus)
El Masnou, dins del jardí d’un xalet
Montcada i Reixac, situat a prop de l’estació de tren en una habitatge en construcció
Montgat, en un” berenador” entre la platja i les vies del tren
El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada i al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Els Plataners de la Casa de la Mina, estan situats entre l’Avinguda de la Unitati les vies del tren i per el costat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.El grup mes nombrós esta situat front la porta principal del Casal de Gent Gran i la Casa de la Mina,Disposa entre els arbres, varis seients de fusta per poder gaudir del sol o l’ombra depenen de l’època de l’any.Al seu costat també hi ha un petit aparcament per vehicles.Els 4 plataners mes destacats per la seva alçada de brancatge i troncs gruixuts esta com fent guàrdia, en la part on surt l’aigua de la Mina.Es un espai tranquil, que acull una Àrea de Fitness i enllaça amb el Parc de la Casa de les Aigües
fonts naturals, aigua, muntanya i més 