Avui destaquem: La Font de Santa Margarida de Navarcles (Bages)

La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.

Historia:

  • La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
  • És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
  • La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
  • L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.

Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.

No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,

El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.

El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra  fins arribar a un mur de contenció de pedra,

on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.

Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.

Observacions: 

Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.

L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Constantí en Constantí

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Rec de la riera de Sant Joan de Monistrol de Calders

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders, queda barrada per la Resclosa,

d‘allí surt un petit canal, que recorre paral·lelament a la riera pel costat del poble,

hi ha un desguàs que torna part de l’aigua a la riera.

L’altra aigua segueix amb la canal soterrada fins superar un tram el desnivell,

allí veurem que hi ha una escala pels peixos, per poder accedir a la part superior i seguir riera a munt.

A pesar de que plou poc, podem veure que encara baixa amb una quantitat d’aigua acceptable.

Es un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Les 2 Basses canameres de Santa Eulalia de Ronçana

Durant el segle XIX hi havia una gran producció de cànem, per fer cordes, espardenyes, teixits, veles…

Per això can Brustenga i can Barbany de Santa Eulalia de Ronçana, van construir les dues basses,

una de cada propietat i una al costat de l’altre.

S’omplen amb l’aigua del rec del Molí d’en Vendrell.

Són unes basses casi quadrades, i de poca profunditat.

Servien per amarrar el cànem entre deu o dotze dies desprès es posava assecar i amb una bregadora separaven les fibres, finalment es pentinaven per fer una tria de més qualitat,

Actualment abandonades s’omple de vegetació i fa difícil observar-les,

estan separades per una tanca de filferro gruixut.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Aqüeducte de Santa Eulalia de Ronçana

L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.

Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.

Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.

Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.

Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Safareig de can Corder i Safareig de ca La Pujala de Santa Eulalia de Ronçana

En el transcurs del rec del Molí d’en Vendrell hi ha diferents rentadors, com el de can Noguera, el de can Pou…

Però el safareig de can Corder es dels més grans i ben conservat.

Unes escales permetent baixar a un nivell inferior on esta el safareig.

Aquí hi venien les dones de masies i cases del barri del Rieral de Santa Eulalia de Ronçana, a fer la bugada i a parlar de les seves coses.

La seva ocupació devia ser tant gran que a uns metres més enllà s’hi pot veure mig soterrat i més petit un segon rentador, el de ca la Pujala.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui destaquem : La Font del Güell de Gurb

La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.

Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.

S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.

Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.

La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.

La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Rec de cal Janet de Marganell

El Rec de cal Janet  esta situat davant el nucli de Cal Janet, entre la ctra. BV-1123 i el pont de Cal Janet (actual pont de fusta)

Pont de fusta

Historia:

  • Segons fonts orals, el canal passava per les que serien les baranes del pont de Cal Janet.
  • Lamentablement, la riuada de l’any 2000 s’ho emportà aquesta part.

A tocar de la riera de Marganell hi trobem les restes d’un sistema de canalització per al rec. Es tracta d’un tros de mur de pedra obert amb un tram en arc de mig punt ceràmic, així com d’un brancal d’un altre arc que es troba interromput.

Sobre el mur hi ha el canal, construït amb teula àrab invertida, per on passava l’aigua per al rec, creuant la riera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Pi gran de Santpedor (Bages)

El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,

a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.

Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.

El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.

Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,

Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…

Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé