Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.
Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,
Així, com la seva moltitut de branques que disposa.
L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.
Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,
una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.
Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.
Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.
En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.
Observacions: Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Viquipèdia
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.
Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.
També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.
Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…
Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.
Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.
Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.
Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.
El Roure de can Codorniu està situat en el lateral esquerra a l’entrada de la finca de caves “Raventós i Blanc” o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia.
Era un dels roures més coneguts i grans de tota Catalunya.
Les seves mesures van ser:
Alçària total (h) = 17,0 m
Volt de canó (c) = 5,22 m
Capçada mitjana (C) = 28,5 m
Es diu que tenia entre 350 a 500 anys de vida.
En el 10 abril 2009 es va tombar, tot i que seguia viu, cada primavera anava rebrotant puntualment…però… poc a poc es va anar extingint-se fins morir…
Viquipèdia
Llegim en un escrit de l’Ajuntament de Sant Sadurní :
Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Segons ha comentat Joan Amat, alcalde i exgerent de Raventós Blanc, les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, però la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast…
Aquest arbre va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
Va ser i és encara avui en dia, un símbol per a les caves “Raventós i Blanc” i per a Sant Sadurní.
Recull de dades: Varis i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
El Roure del pont de Can n’Ubach, esta situat al costat del pont, a pocs metres de la carretera C-1413a de Rubí a Molins de Rei, en el municipi de Sant Cugat del Vallès.
S’accedeix a peu fàcilment per la citada carretera, hi ha una cadena. Al poc arribareu al Pont i tot abans de creuar-lo a la dreta esta el Roure.
Esta calculat que pot tindre uns 200 anys.
La zona on està emplaçat aquest arbre és el peu del puig Pedrós de l’Obac, una àrea destacada pel seu valor ecològic i geològic.
Actualment, sobre la seva escorça es poden veure les cicatrius d’un incendi que va patir temps enrere.