Bassa i Safareig de Joan Romanyà de Collbató

La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.

Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.

Historia:

  • Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
  • Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
  • El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
  • El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
  • Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
  • El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
  • El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
  • El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
  • Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.

La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,

construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.

L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.

A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.

Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,

que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.

Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i Safareig de la casa del Terme de Sant Pere de Ribes.

Sortint de Sant Pere de Ribes per la carretera BV-2112, en la petita barriada del Castell,

hi ha a un costat del carrer aquest Pou i el Safareig, a pocs metres de l’antiga casa del Terme.

Antiga casa del Terme

Es un pou típic quadrat, no hi ha la corriola, ni cubell, esta protegit amb una tapa metàl·lica per evitar algun ensurt.

Adossat està el petit safareig, que era per poder rentar-hi una sola dona,

Com podeu veure, l’aigua sortia per un broc gruixut de pedra situal dins d’una fornícula quadrada,

on l’aigua anava a parar en primer lloc a una pica no massa gran, i després al safareig.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem Safareig – Rentador del Pla del Penedès

El Safareig està situat al final del carrer de la font del Pla del Penedès.

Possiblement la seva construcció, d’acord amb les característiques que conserva, podria ser del segle XVIII o XIX.

La seva bassa és allargada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l’extrem oriental.

En un costat, disposa d’un Pou i una Font d’aigua de xarxa.

Aquest safareig va ser arranjat fa uns anys, estava en un estat d’abandó.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de can Solé d’Olesa de Montserrat

La Font de can Solé, està situada en el Passatge de la Font de can Solé d’Olesa de Montserrat.

Antigament al costat de la primitiva font hi havia un safareig públic. Per sota hi transcorre l’aigua d’una de les mines d’Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflorava a la superfície per sota de la casa.

En un anterior arranjament  la Font consistia en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurtia de la façana d’una casa i l’aigua queia a un enreixat a nivell del terra.

En l’actualitat, l’aigua surt de la boca d’un angelet, i cau a una gran pica rodona.

Va ser inaugurada el 1 de Maig de 2015.

Font molt curiosa que poca gent de fora d’Olesa coneix.

Recull de dades i Foto antiga : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Avui destaquem : La Font i Safareig de Bedorc de Piera

Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.

La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,

actualment sols hi raja per un d’ells.

L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.

Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.

En un costat  i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig i Font de Gallifa

El safareig i la font, estan situats en la confluència del camí raval i el camí de la Rectoria de Gallifa.

Es un safareig de construcció casi rectangular, de dos compartiments,

Un canaló posava en comunicació entre ells, passant l’aigua d’un a l’altre.

En l’actualitat no esta en funcionament, l’aigua esta estancada.

En la part exterior del safareig més petit, hi ha la font.

L’aigua surt d’una aixeta daurada , i cau a una pica situada a nivell del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé