Les Rescloses de Sallent

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Mina Rocaus o Rampinya de Sallent

La Mina Rocaus o Rampinya te uns 300 metres de llargada i acaba en el bagant que hi ha a l’entrada de Sallent.

Justament en el carrer sèquia, formant part del antic traçat de la sèquia,

que començava una mica més amunt del Mas de Rocaus.

Si entreu  al ser no recta el recorregut, en la part més final cal utilitzar una lot,

donat que esta tapiada en aquesta part de la mina.

Us cal sortir per on heu entrat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Resclosa i Caseta de regulació del Guix de Sallent

Les set rescloses de Sallent tenen el seus noms propis: la de del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera, i l’última, la del Colomer, gairebé tocant a Navarcles.

Avui us presento la Resclosa i Caseta de distribució del Guix, situada en la carretera o camí de Cabrianes en Sallent.

La Resclosa la podem contemplar des d’una explanada que hi ha front de l’edifici del Guix,

edifici del Guix,

part de l’aigua del riu Llobregat, a traves de la caseta reguladora

passa a una canal que va paral·lela a la carretera.

La canal creua per sota la carretera, com diem, va per un costat la carretera a Cabrianes i l’altre costat te un seguit d’horts i conreus.

Podem observar en la part de sobre d’una porta del edifici, que hi ha una placa metàl·lica amb la data 1902.

Si es menester, des del punt on surt l’aigua de la caseta, i si es volum molt alt d’aigua,

per medi d’una comporta pot tornar-la al riu, per evitar el desbordament de la canal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Resclosa de la Gavarresa de Sallent

La Resclosa de la Gavarresa de Sallent, te’l seu salt poc més avall de la riera de la Gavarresa, on hi ha la “Fabriqueta”,

l’aigua depèn del cabal de riu Llobregat.

Les captacions d’aigua del riu atenen a diversos motius: diverses séquies, fàbriques tèxtils o per minicentrals d’electricitat com és aquest cas.

Construïda inicialment per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.

Disposa d’una sortida d’aigua que aporta aigua a una canal o séquia.

A les rodalies te bonics exemplars d’arbres, com són de roure, alzina i pi pinyers.

Està a prop de la zona humida d’interès natural de la Corbatera, de la que us vaig fer un article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Arranjada la Font de la Torre de Sallent !

La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.

Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,

al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.

És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada

i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,

A finals del segle XX

llàstima que en els anys, aquesta font  a quedat casi oblidada…

Com estava la Font abans de l’arranjament

Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.

I com esta a un nivell  baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.

Un Roure li fa ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laboradora: Loli Parragá

Arbres – El Roure Gros de la Sèquia de Sallent

El Roure Gros esta en l’encreuament de la Sèquia amb el camí del Mas Martorell, i a prop de l’església de Santa Magdalena de (Nova) de Sallent.

Actualment és mort, s’ha volgut conservar com a record d’aquest gran roure.

Roure(Quercus Pubescens) amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d’alçada. Tenia 3 grans branques, dues d’elles mortes per un llamp, i que posteriorment va acabar morin el roure.

Es calcula que aquest arbre tenia més de 300 anys.

A prop seu, hi ha un altra roure de destacades mides. Així com 2 plataners destacables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

El pou de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa del costa, allí trobareu una font i un pou.

El Pou, esta adossat a la font i aquesta a la casa o masia.

El poc que sobresurt podem veure que te una estructura quadrada, a sobra disposa d’un brocal de quatre suports metàl·lics, sobre el qual s’instal·la una politja, per pujar i baixar el recipient o el cub, ara no existent.

També, hi ha una tapadora per evitar que caigui brutícia al seu interior i evitar possibles accidents. A sota ens crida l’atenció que esta gravat l’any 1690.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa o masia del costa, allí trobareu la font i un pou.

La font decorada amb trencadís de rajoles a colors que fan la silueta d’un peix i d’una estrella,

al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica de pedra rodona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Cornet de Sallent (Bages)

La Font de Santa Maria de Cornet esta al costat mateix del camí d’accés a l’Església de Santa Maria de Cornet de Sallent.

L’aigua surt per dos tubs que estan costat per costat, adossats a un petit mur al marge del camí, disposa d’una pica casi rectangular.

A sobre veiem l’any 1974, podria ser la data d’un arranjament.

Mes a la dreta uns esglaons pujant a una explanada on hi ha una taula no massa gran amb petits seients de pedra.

Lloc ideal i tranquil per fer un àpat.

Llàstima que quan vàrem fer la fotografies, la font era completament seca per la manca de pluges en els últims mesos.

Text i Fotografies : Ramon Solé