La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.
Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.
Font Vella
El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.
La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.
A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.
És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.
Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.
Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.
S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.
Historia:
Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.
La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.
Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i
trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,
a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i
una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.
El lloc és molt fresc i tranquil.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.
Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.
Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.
Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,
amb muntanyes, boscos, camps, masies …
la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…
Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.
A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.
La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)
Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.
Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.
Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.
En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.
La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.
Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.
També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.
Hi ha dos fonts, una es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.
Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.
Observacions:
Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.
El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.
El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
El càmping Solans està a peu de la carretera de Camprodon a Molló, C-38 situat en el Km13, entre aquest i a prop de la masia de can Morí on hi ha la Font.
En l’actualitat com hi ha molta vegetació, es fa difícil arribar-hi.
L’aigua surt d’un tub situat en la paret i cau al terra directament donat que no hi ha cap pica.
Sobre de la font es situada la caseta de captació i distribució.
Front de la Font de can Morí, hi ha una esplanada amb una vella taula i banc rodó de pedra.
Es un lloc molt humit i tranquil per fer estada o un àpat, si no fora per la vegetació tant abundant existent.
En general antigament en una Font per fer la estada mes còmoda o poder fer una fontada, se instal·laven taules i seients de pedra quadrats, rectangular o rodons amb seients adequats a la forma, o be, en algun cas l’estructura era tota de fusta.
Avui voldria que ens fitxéssim en la taula que hi ha en l’explanada situada en la Font de l’Avi,
en la casa del director de la Colònia de Jorba a Viladecavalls Calders.
Es una taula i seients d’estructura rodona amb la particularitat que els seients hi ha per fora i per dins d’aquesta taula.
Amb dos passadissos per poder entrar i ocupar els seients de la part de dins.
Un planer en la part més interior presideix el espai.
Considero que es una taula ven dissenyada per enquibir un nombre destacat del comensals en un àpat i/o celebració.