En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.
Historia:
L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.
Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.
Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,
Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la zona esportiva de Mas Gener.
Historia:
El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d’Europa meridional i de l’Àsia occidental.
El nom comú en català és àlber.
Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles.
L’arbre pot fer entre 20 i 25 metres d’alçada.
L’escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques.
La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud.
Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.
Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.
Observacions:
Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Roure de mas Gener esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.
Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada
amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i
el de la soca, de 4,2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.
En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.
El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.
Superfície:
El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.
Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.
Com arribar-hi:
Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.
ORIGEN I ANTECEDENTS:
El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.
Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.
El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.
L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.
PROJECTE
El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.
En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:
La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.
El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.
Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs
Així mateix te jocs infantils.
Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,
On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.
La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.
El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.
Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.
La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrentafluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.
Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).
Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.
Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.
Són Oms molts de considerables dimensions,
amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.
Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.
La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt
Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.
Historia
L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua.
Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX.
Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos.
Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los.
Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.
Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.
Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,
l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.
L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 