La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…
Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.
Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font del Carner esta ubicada a la llera dreta del torrent del Carner. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.
Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.
Cal destacar sobre tot un dels plataners, es de tronc gruixut, alt, amb branques allargades cap a munt.
A pesar que no esta cuidat, presenta un bon aspecte.
Cosa que dona molta ombra a l’estiu, en es va posar taules i bancs cal dir que la font no hi ha aigua i esta abandonada…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.
De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.
Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.
Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.
Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.
Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,
una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada
al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.
Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.
Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.
Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,
En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir ha fer-ho.
No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.
Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).
Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.
És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.
Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,
travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,
i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)
La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.
El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres
i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.
La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.
Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.
Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.
Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals
La Font de la Rovirassa esta a 800 m a l’oest d’El Tonico, una pista en bon esta hi porta des d’Avinyó.
La font està situada sota d’una petita balma.
L’aigua que en surt és molt neta, ho fa per un broc fet amb ciment i es tracta d’un canaló que diposita l’aigua a una pica allargada,
I d’aquí l’aigua passa al torrent de la Rovirassa.
En la part superior dreta qui una llosa on es pot deixar el got.
L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.
Està envoltat d’una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d’anar-hi a reposar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Frare esta situada en el Torrent del Frare en el municipi de Viladecavalls.
Des de Ca n’Oleguer pel camí que va a Cal Tarumbot,
cal vigilar perquè es un camí on hi han molts altres camins al seu pas,
cosa que fa que l’orientació se’ns fa difícil seguir el camí correcta.
Propers al torrent ens desviarem per un corriol on cal descendir unes escaletes a mà dreta on esta aquesta font.
Com diem, la Font es troba situada molt propera al Torrent del Frare,
esta construïda sobre un mur de formigó en el qual s’hi observa la següent inscripció: “Font del Frare”.
Com a brollador s’hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. Sobre aquesta hi ha un tub com a sobreeixidor.
L’aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra.
A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s’hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l’indret.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.
El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.
Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.
Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.
Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.
Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.
El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.
La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.
Observacions:
Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats
Els quatre Plàtans de la font de la Mare de Déu estant situats al Bruc de la Parròquia, al torrent de l’Illa, al final del camí que surt de la Plaça en el municipi El Bruc.
Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l’Illa i de la font de la Mare de Déu.
El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent.
Tenen un gruix destacat del seu tronc tots 4 arbres, les seves branques són molt llargues cap a munt.
A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.
A les rodalies hi han bancs i una taula amb seients.
Observacions:
La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d’esplai per l’ombra abundant que proporcionen els arbres.
Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats
El Pi gros era un pi majestuós, però va morir fa uns anys, sols queda el tronc sec.
Per anar- hi cal situar-se al final del carrer Tajo, on el carrer s’acaba al tocar d’un petit torrent,
des d’aquest punt cal anar a peu per un antic camp, fins l’entrada del bosc,
en aquest punt podreu veure la silueta seca del Pi Gros.
El tronc es d’un gruix molt considerable.
Arbre catalogat com històric. Símbol del municipi de Begues.
Aquest Pi esta en la propietat de Can Sadurní, d’uns 400 anys d’edat al morir.
A prop, hi ha un altre, que la gent li diu el Pi Germà, no tant gran ni gros, però un bonit exemplar.
Recull de dades: Natura Local
Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 