Des de Queralbs cal pujar pel camí de Fontalba per arribar-nos a la Font dels Pastors. A ma esquerra del mateix camí esta aquesta Font.
D’una paret surt un broc de pedra amb molta aigua que cau a un tronc que s’ha buidat per la part central, fent com un abeurador o pica gran. Gravat a la pedra esta el seu nom i la data de 2008.
El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.
Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.
Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.
Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…
L’Arbre trenat de Terrassa esta situat en el lateral dret de la rotonda o Plaça de la Bicicleta, en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb el Passeig de les Lletres de Terrassa.
En aquest punt, estan plantats varis arbres joves,
un d’ells el seu tronc presenta en el seu tronc un trenat o curvatura molt curiosa.
En la seva part inferior podem apreciar una ferida en la part del tronc que dona a la via,
podria pertanyé a algun cop rebut per algun vehicle.
El Desmai i la Font de Cervera estan en el Passeig de Josep Maria Llobet s/n. a l’entrada oest de la vila, es un passeig sense gaires edificis.
El desmai es troba en la part de darrera de l’estructura de la Font (Pou).
Desconeixem l’edat que pot tindre. Disposa d’un tronc gruixut, amb una fissura a l’allarg de dalt a baix. Son notòries les branques que disposa amb fulles no gaire abundants.
Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.
El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,
Fotografia: Tot. Sant Cugat
en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.
Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer de Tàrrega ( barrat per una cadena) de Terrassa.
Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)
Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,
al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,
anem entre antics camps abandonats i petits boscos,
veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,
a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,
formant una copa gran i espessa de fulles.
Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.