Arxiu d'etiquetes: urbà

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

Publicat el per
Respon

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

’

Hotel d’insectes de can Carbonell de Terrassa

Publicat el per
Respon

Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau. 

L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.

Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font i Monument a Josep Obradors de Santa Maria d’Oló

Publicat el per
Respon

La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.

Historia:

  • A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
  • Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
  • La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
  • Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
  • En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
  • Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
  • El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
  • Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
  • El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
  • La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
  • Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
  • Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.

Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.

El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:

 “En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”

Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).

Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.

Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,

travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,

i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)

La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.

El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres

i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.

La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.

Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.

Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.

Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Molinada de Pallejà

Publicat el per
Respon

El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.

Història del parc :

  • Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
  • A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
  • Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
  • Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
  • Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.

La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.

La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,

s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,

per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.

Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.

És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,

on es conserva l’antiga bassa.

Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.

Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou Urbà de Les Cabanyes del Penedès

Publicat el per
Respon

Aquest Pou urbà, esta situat al costat del carrer cinc amb l’avinguda U, front mateix de la creu de terme de Les Cabanyes del Penedès.

Es un Pou quadrat i molt senzill, però destaca perquè ara com ara, esta al costat d’una gran explanada, al haver crescut el poble, ha quedat en la part central del poble.

No disposa de corriola, i galleda per treure l’aigua. Te un enreixat per evitar accidents.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat, entre medi urbà i natural

Publicat el per
Respon

El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.

Us passo la seva història:

L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.

El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.

En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.

L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.

És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.

El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,

fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.

Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.

A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.

Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.

Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.

Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.

Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.

Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.

El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Refugi d’Abelles a l’àmbit urbà a Barcelona

Publicat el per
Respon

Ja us vaig parlar dels hotels d’insectes en el seu dia, i que són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies, fetes amb diferents materials de construcció.La instal·lació d’hotels d’insectes en parcs urbans ajuda a desenvolupar les poblacions d’aquests éssers vius, ja que els hi permetria trobar un lloc, dins del context urbà, per pondre els ous i/o completar el seu desenvolupament larvari.Avui ens fitxarem amb el Refugi d’Abelles, que te la mateixa finalitat.En trobem un en el Parc de Joan Miró de Barcelona.Es un espai dins d’aquest Parc, on el Refugi, esta rodejat de plantes amb flors casi tot l’any.Crec que es una iniciativa molt correcta, perquè moltes vegades podem observar abelles desorientades dins d’una zona urbana.Dema coneixerem el Parc de Joan Miró de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi urbà de Sarrià de Barcelona

Publicat el per
Respon

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi urbà de Sarrià, l’he posat aquest nom a un pi que esta situat en el carrer del Cardenal Sentmenat  en el punt on canvia de nom el carrer i passa a dir-se Via Augusta, un ramal paral·lel a la Via Augusta, dins del barri de Sarrià de Barcelona,a prop d’una de les entrades a l’estació dels FGC.de Sarrià i dels Jardins d’Oriol Martorell.Destaca per dos elements, el seu tronc gruixut i d’important alçada i per la seva cúpula,  que fa com una semi circumferència les seves grans branques i fulles, un pi centenari i ara com ara, és un arbre sa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Safareig del carrer Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

En el centre de l’Hospitalet, com en moltes ciutats, hi ha la part mes antiga, està situada en l’entramat que forma el carrer Xipreret,on trobareu les cases i masies mes antigues de la ciutat.Us podeu dirigir a la plaça Josep Bordonau i Balaguer, on trobareu els monuments mes distingits com La Talaia i L’Harmonia.En el costat esquer de la citada plaça,  hi ha una entrada a unes cases baixes, on a la seva banda esquerra i front a la porta d’entrada d’una de les cases, trobareu un safareig molt antic que era amb aigua de Pou..Es quadrat i està format per quatre compartiments, dos en cada costat.Com en els pobles, disposava la gent de les cases del carrer Xipreret, d’un safareig per que les dones rentessin la roba de la família.Com podreu apreciar no esta en bones condicions, no arriba l’aigua, ni està en funcionament.És un record pels mes vells i que forma part del mobiliari urbà d’aquest emblemàtic carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé