Arxius mensuals: Juliol de 2024

Pedra Gentil de Vallgorguina

Publicat el per
Respon

La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.

Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.

El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.

Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.

Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.

Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: La Font de la Brià de Torreblanca de Castellón de la Plana

Publicat el per
Respon

La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.

Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,

I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.

La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;

l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Visitem: La Font del Parc de Sant Jordi de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.

Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Brunyoler de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font del Brunyoler  cal sortir de Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542,

poc abans d’arribar al Balneari de la Font Picant, hi ha un camí a l’esquerra, amb un cartell indicador,

cal seguir el camí que baixa a la riera d’Osor, poc abans a l’esquerra està la Font.

D’una paret d’obra surt un tub on la seva aigua cau a una senzilla pica.

Com està molt a prop del Balneari, antigament la gent anava fent un passeig, era considerada la seva aigua de bona qualitat.

Com esta dins del bosc, es molt humit i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure vell de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Aquest exemplar de Roure es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

És un dels exemplars més grans de Quercus cerrioides més importants i antic de Valldoreix.

Te 270 cm a 0,6 cm, per sota la protuberància.

Des de fa uns anys, coincidint amb les sequeres que estem patint, aquest Roure esta molt afectat,

de les branques en poques hi surten les fulles.

Creiem que en poc temps aquest Roure tant important, serà sols historia… !!!

En la zona, conviu  amb altres exemplars més petits de Qercus cerrioides (roures) i també exemplars de Quercus ilex (alzines).

Les Fotografies realitzades, són de principis de Juliol de 2024.

Recull de dades: Entitat Municipal de Valldoreix  i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Roca Madrona o La Madrona de Puig-reig

Publicat el per
Respon

S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.

És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també  coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.

Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.

Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.

Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.

Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La importància de les Caixa niu per Ratpenats

Publicat el per
Respon

A la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han detectat unes 12 o 13 espècies potencials de quiròpters o ratpenats. Tot i que cada una d’aquestes espècies té requeriments diferents respecte al tipus de refugi, alimentació i reproducció, dominen les espècies que es refugien en escletxes i fissures, estructures que abunden a les ciutats. Els parcs amb arbres pocs madurs no ofereixen bons refugis, ja que els arbres joves no tenen gaires forats ni clivelles, tot i que són importants perquè proveeixen aliment a aquests éssers vius, sobretot a les zones on hi ha basses d’aigua, que és el medi on es concentren moltes de les seves preses. Per contrarestar la falta de refugi, s’instal·len caixes niu que ofereixen espais aptes com a refugi i lloc de cria per als quiròpters (tenen en compte el tipus d’entrada de la caixa, la superfície d’aterratge, l’aïllament de la llum exterior, l’orientació al sud, etc.).

Informació : Àrea Metropolitana de Barcelona

———————————————————————————————————————–

En primer lloc, perquè els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària. A més a més, actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu. Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres. És per això que les caixes nius col·locades estratègicament no només serveixen perquè els ratpenats puguin nidificar sense cap dificultat, sinó que també permeten estudiar les espècies que ocupen aquestes caixes niu i afavorir la seva conservació.

Informació : casesdecolonies@fundesplai.org

Fotografies: Ramon Solé

Imatges de Terrassa

“La Gorga” de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La Societat de Pesca Esportiva “La Gorga”, és una entitat de la població de Sant Hilari Sacalm, que té com a objectiu principal, millorar i mantenir els rius i el seu entorn. El seu lema és “La Gorga per un riu viu”. Són pescadors que volen i defensen que el riu tingui vida.

La creació d’aquesta societat va tenir dos objectius: la promoció turística de Sant Hilari i la regulació i promoció de la pesca esportiva.

Aquesta associació es va legalitzar l’any 1963, tot i que en anys anteriors, ja s’havien iniciat vàries activitats relacionades amb el món de la pesca esportiva.

En el camí de la Font de l’Arç, hi ha el lloc on es pràctica la pesca sense mort, l’escola de “La Gorga”.

És una retenció d’aigua feta gracies a una petita resclosa o mur.

Espai natural envoltat d’arbres i vegetació.

Des d’aquí us demanem màxim respecta amb el lloc i l’entorn natural !.

Recull de dades: “La Gorga”

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jaumet del flabiol de Sant Hilari Sacalm # 2ª Part

Publicat el per
Respon

Jaume Traveries i Riera, més conegut com a Jaumet del flabiol fou un personatge popular de Sant Hilari Sacalm. Va néixer al Mas Claver el 1871 i va morir l’any 1955, quan tenia casi 84 anys.

Va convertir-se en el primer comerciant de l’aigua de la Font Vella repartint-la als estiuejants del poble amb els seu carro ple de càntirs.

Era mut i menut. Sempre amb barretina, tocava el flabiol i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una capgrós inspirat en la seva figura i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de itineraris que feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, la joguina de Sant Hilari, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

Per a més dades, podeu consultar a :

https://lesguillerieskm0.cat/ca/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la placeta del Santuari de la Cova de Manresa

Publicat el per
Respon

Aquesta modesta font, és situada en la placeta front de l’entrada del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa,

en la paret del camí o passatge de la Cova, dins d’una fornícula hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una petita pica. Està sota d’un plataner que li dona ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero