Avui destaquem: La Font de cal Pequenyo de Gironella

La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.

Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
  • Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.

La font està situada al costat de llevant dels horts,

delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,

fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.

Cal baixar unes escales d’obra.

En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.

El nom de la font li dóna la casa propera.

Actualment, no hi raja aigua…

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pi pinyer del camí vell a Matadepera en Terrassa

Aquest Pi pinyer esta situat a peu del camí vell de Matadepera a Sant Quirze del Vallès en el municipi de Terrassa,

concretament està entre l’entrada del viver de Terrassa i l’entrada al Monestir de les Carmelites descalces.

Es un Pi monumental, amb poc tronc, on es separant dues gran branques gruixudes  que de fet forment el Pi.

Un d’ells cau casi a tocar del terra.

Disposa d’una gran copa, molt espessa de fulles.

Presenta un bon estat de salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pas per animals en Bonvilar de Terrassa

Avui ens fitxarem  de la bona voluntat  del Golf situat en l’antiga finca de Bonvilar en protegir la fauna del seu contorn, amb posar un “Pas” per animals.

La propietat esta protegida i rodejada amb una balla per evitar l’accès de gent que entri sense permís al camp de golf.

Al costat de la carretera o camí dels Plans de Can Bonvilar, hi trobem el “Pas per animals”,

destinat a ratolins de bosc, eriçons, i altres petits animals que no podien anar d’un cantó a l’altra,

per això es va posar en pràctica un pas per ells.

Esperem que sigui un èxit !

Text i Fotografies: Ramon Solé

Caseta de la Biodiversitat a Sant Hilari Sacalm

La Caseta de la Biodiversitat, esta situada en el parc de la font Vella de Sant Hilari Sacalm i,

Del camí que porta a la Font del Pic, fen un recorregut d’uns 45 minuts.

La Caseta de la Biodiversitat, es tracta d’una estructura de fusta

que reuneix diverses funcions:

  • un refugi de ratpenats.
  • un “hotel d’insectes” perquè espècies d’insectes hi puguin criar.
  • a la part superior, un refugi de grans dimensions per a un rapinyaire nocturn o mamífer de bosc (òliba, gamarús, fagina…).
  • finalment, la caseta també incorpora diverses menjadores per a ocells.
  • i alguns mamífers més (mallerengues, esquirols…).

No només ajuda a recuperar algunes d’aquestes espècies, insectes i aus, en fort retrocés,

sinó que són un element importantíssim pel control de plagues com els mosquits en trams d’aigües més o menys estancades, els ratolins…d’una manera sostenible.

Respecteu la Caseta de la Biodiversitat , així com tot l’entorn natural.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font Plaça de la Vila de Gironella

La Font Plaça de la Vila, esta situada en un costat de la citada plaça a tocar de l’església Vella.

Esta arreglada amb rajoles modernes, al centre te l’aixeta polsador i l’aigua de xarxa pública cau a dins d’una pica rectangular no massa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm

A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situat el Menhir de la Pedra Llarga, a tocar de la Font dels 7 brocs, i fa com un petit jardí.

Està format per un bloc de pedra de granit, amb les dimensions de 2’03 x 0,57 x 0’50 m, amb un perímetre de 2’10 m i d’una tosca secció circular que havia tingut una creu de ferro damunt.

Joan Martorell que va ser qui va donar a conèixer en l’any 1875 i veïns del poble van retornar-ho al seu lloc original el 1886.

La Pedra Llarga és un monument megalític en forma de menhir que encara que de cronologia incerta es podria atribuir al moment cultural anomenat calcolític o eneolític a l’entorn del 2500-1800 aC,

període de transició entre el neolític i l’edat del bronze, se li atribueix una funció funerària.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font dels Set raigs de Sant Hilari Sacalm

A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situada la Font dels 7 raigs,a prop de la Pedra Llarga, on fa un petit jardí.

La font dels set raig que presideix l’entrada de Sant Hilari no només dona la benvinguda al poble, sinó que també s’erigeix com a símbol de la nostra identitat local.

Inspirada en les fonts de muntanya que caracteritzen el nostre entorn, representa el nostre respecte per la història i la natura de de Sant Hilari Sacalm.

Les set fonts principals representen els 7 municipis que formen part de les Guilleries. Cada poble té el seu propi raig, simbolitzant la unió i la cohesió d’aquesta comarca natural.

L’element destacat a Sant Hilari Sacalm són les fonts i les aigües i per això es va crear una gran font de rebuda on, a través d’un circuit tancat d’aigua, set raigs donen la benvinguda a les persones que arriben al municipi. De nit, s’il·lumina la font i les lletres grans d’acer que anuncien Sant Hilari Sacalm.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el  quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.

Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.

S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.

Historia:

  • Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
  • La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
  • De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
  • A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
  • En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
  • Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.

La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.

Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i

trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,

a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i

una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.

El lloc és molt fresc i tranquil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Els dos Pins de l’Àrea de Servei de la C-16 de Rubí

Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.

Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.

El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i  d’una copa molt espessa de fulles.

Ara, mirem el Pi  de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,

És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.

També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.

Els dos Pins, presentant un bon aspecte de salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font de l’església nº 2 de Monistrol de Calders

La Font de l’església nº 2  esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font.
  • La situació d’aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l’església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà.
  • Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l’Ajuntament del moment d’inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.

L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.

La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero