Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,
Arbre monumental
nom : Plàtan
Família: Platanàcies
Gènera: Platanus
Espècie: x Hybrida
Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.
A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Roure Vell es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.
Vàrem dedicar un article el dia 27 de juliol del present any, el seu estat era de molta de debilitat en general.
El tornem a visitar, fa uns dies… se han tallat les branques i algun tractament, per mirar de salvar-lo.
Veurem per la primavera com esta…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes
En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,
això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.
Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Feliç dia de Sant Esteve !
Mas Gonfaus es una masia i granja de Sagàs, situada a prop de la carretera de Sagàs a La Guardia.
L’antiga Torre d’aigua esta desprès d’un alzinar jove, a la dreta del camí que va directa a la finca.
Està junt a la caseta on deu haver el motor d’extracció.
A un nivell mes baix hi ha una gran bassa d’aigua.
El conjunt estava preparat per atendre les necessitats de la Granja.
Com que esteu en una finca privada, cal ser respectuós.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bona i Feliç nit de Nadal !
Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.
S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.
Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.
Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.
És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.
Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.
Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.
La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.
El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.
Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.
També hi ha alguns sectors de roureda.
Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.
Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).
A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).
Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.
En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.
L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.
Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).
La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera
Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En l’article d’ahir vàrem centrar la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles. (Camí de Sant Jaume)
Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.
Aquestes alzines van ser novament fotografiades a l’estiu del present any 2024.
Vàrem contemplar que totes aquelles alzines afectades, s’avien mort en un any…!
Troncs i branques seques i mortes, sense fulles o seques…
Molt trist, perquè no es va fer o poder fer res al respecta…
Algun si, es va tallar.
L’esperança es que hi ha alzines joves que donen un conjunt més verd a les rodalies.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.
Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.
Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.
Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :
Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,
però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,
cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …
Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.
Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i
d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…
La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,
o be, talar-lo i cremar-lo.
Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.
Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]
Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.
I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.
Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis
que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.
Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024
Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.
[1] https://almedacornella.blogspot.com/2010/03/almeda-un-barrio-que-cambio-de-nombre.html
[2] https://historiasdebellvitge.com/2021/04/07/can-manso-i-els-femades-entre-lhospitalet-i-cornella/
[3] https://almedacornella.blogspot.com/2015/10/fama-lucha-contra-el-expediente-de.htm
Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.
En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.
És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,
formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,
entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.
Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.
El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.
Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.
S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.
El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.
Trobareu escultures diverses,
una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.
Es un espai natural per passar-hi el dia en família.
Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 