Aquest Pi esta situat a tocar al bosc del carrer de Marià Benlliure amb carrer de Terque de Terrassa.
Es un Pi pinyer que destaca per tenir un tronc gruixut amb branques considerables i allargades, .
amb una copa ven arrodonida i densa de fulles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).
No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.
Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.
Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.
Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc esta situat en el Passeig d’Olabarria,156 (carretera BV- 1462), Passeig de Valldoreix, darrera de can Cadena,
i el carrer de l’església de Sant Cebrià de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Aquesta Plaça es destaca per els Pins pinyers alts
i en general són tots de la mateixa mida.
També, però pocs podem veure altres tipus d’arbres i arbust.
Te tots els serveis mínims, com seients a l’ombra dels pins, font, papereres,
així com jocs per infants
i per a adults.
En un extrem hi ha un ampli aparcament.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Alzina de can Montmany es un Arbre situat al carrer de Can Montmany de Valldoreix i consta de sis branques a partir del tronc principal.
Us passo les dades d’aquesta Alzina:
‘EMD Valldoreix, juntament amb l’Ajuntament de Sant Cugat, van realitzar la primera aplicació del tractament fitosanitari contra la plaga de l’escarabat banyarriquer del roure a l’alzina del jardí romàntic de la finca de Can Monmany, catalogada d’interès local, per tal de millorar la seva salut.
L’aplicació del tractament, fet el dijous 23 de setembre, es va fer amb nebulitzadora, per impregnar bé la brancada i tronc i que actués de forma eficaç, a més també va incloure la construcció d’un parany fet a base de feromones, per a aconseguir rebaixar la població.
Aquest tractament es realitza després que una diagnosi prèvia feta per Tecnoverd detectés que l’arbre pateix una greu afectació per la plaga del banyarriquer del roure, que ha provocat que aturi el seu creixement. Al llarg de l’any, es faran més tractaments sobre aquests arbres per tal d’assegurar l’erradicació de la plaga i mentre es realitzin aquestes tasques es delimitarà la zona a tractar per evitar l’accés a persones alienes al tractament.Final del formulario
Recull de dades: TotSantCugat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.
Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.
Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.
Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era
i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.
i la recuperació de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de la Riera esta situat al llarg del passeig Mestre Josep Duran i la mateixa Riera en Sentmenat.
Es la seva principal artèria vital natural, al voltant de la qual va néixer i va formar-se segles enrere, ha anat desapareixent entre canyissars, espècies invasores, vegetació i abocaments, especialment en el seu pas pel municipi urbà.
Formen 10 hectàrees que engloba el pas de l’aigua pel municipi de Sentmenat.
Per millorar el Parc es va portar el projecte del nou parc fluvial i que va ser adjudicat a un equip interdisciplinari d’arquitectes, paisatgistes i ambientòlegs, integrat per Mas Maristany i RGA arquitectes i Anna Zahonero biòloga.
Era part important, la recuperació de l’espai fluvial com a espai natural i retornar la salut a la riera.
El projecte: Apostava per conservar un entorn divers, amb una profunda restauració dels hàbitats propis d’aquest espai que permetin potenciar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i la qualitat ecològica de l’àmbit, compatibilitzant-ho amb l’ús i el gaudi de l’espai per part dels habitants de Sentmenat i afavorir la millora dels serveis ecosistèmics entenent que la vegetació ens proporciona un entorn confortable i saludable.
El nou parc fluvial ha de ser l’oportunitat per poder acollir la gran quantitat d’usos socials i lúdics que permet un espai que pocs municipis ostenten.
L’àrea de Medi Natural vol aconseguir l’objectiu de garantir l’ús social habitual, aconseguint una connectivitat màxima amb tota la trama urbana de manera que l’accés al parc es pugui fer des de gairebé la majoria de carrers del municipi de forma natural (incloent-hi camins escolars sense trànsit).
Aquesta xarxa de camins, connectada amb la resta del territori, permet establir recorreguts, una oportunitat per a la millora de la salut de la ciutadania. I oferint usos diversos com a espais lúdics en zones concretes: zones infantils, d’esbarjo, rutes saludables, d’esport rodat (pas de bicis…), punts de servei de bar, pícnic, concerts, punts miradors, zona per a l’ús escolar, etc.
I així s’està portant a terme, tot aprofitant la vegetació i arbrat, on en algunes ja es va col·locar cartells indicatius i jocs per infans,
Està previst finalitzar l’arranjament a mitjans de gener /25.
Recull de dades: Ajuntament de Sentmenat i altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sols ara queda el Record del Roure de can Colomer, va ser un dels tres Roures més grans del Vallés Occidental.
Va ser catalogat com arbre d’interès Local per l’Ajuntament de Terrassa.
Va caure per la forta ventada del 9 de desembre de 2014. Va ser vandalitzat per fer llenya. Una vegada sec, es va apuntalar … com a record.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.
Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,
Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…
El camí va vorejant el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,
sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.
També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …
Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.
Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.
Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m2 i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.
Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m2 i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.
L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.
Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.
Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.
És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.
Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.
També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.
Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…
Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.
Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.
Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.
Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 