Durant les obres de millora del Barri Vell el març de 2022 de Sant Pere de Riudebitlles, en aquest indret, es van trobar les restes d’unes estances i uns cups, que correspondrien a un celler del segle XVII-XIX.
A l’excavació arqueològica es van trobar restes de ceràmica, algunes petites restes d’animals i també pinyols d’olives i llavors de raïm en bon estat de conservació.
Resultat de l’estudi de les llavors de raïm i els diferents paviments dels cups i les estances,
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
es va poder determinar que el celler estava actiu abans de l’arribada de la fil·loxera (documentada al Penedès per primera vegada el 1887).
Aquesta troballa seria insòlita al Penedès, ja que els cellers que ens han arribat fins avui en dia, han tingut diferents adaptacions i arranjaments al llarg dels anys,
i aquest ens permetria veure una fotografia d’un celler tal qual era al segle XIX.
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
És una intervenció incompleta, ja que hi ha cups encara per excavar per sota del paviment i la vorera, a més de la resta de l’estança, que s’estendria per sota de l’actual garatge.
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
Per altra banda, caldria també una futura investigació a partir de les restes de llavors de raïm, que els ajudarien a determinar varietats autòctones que probablement ja estan desaparegudes.
AquestLa Via del Nicolau es un passeig per zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus.
Al llarg de l’itinerari es poden gaudir de les vistes de la vall del riu Bastareny, flanquejada per la població de Bagà.
Historia:
El 20 d’Abril de 1914 va ser el començament de les obres del traçat d’un ferrocarril pel transport de troncs entre Gisclareny i Guardiola i Gisclareny,
El Promotor va ser el Sr. Tomàs Nicolau i Prieto que era el propietari de la serradora de Berga.
Ferrocarril pel transport de troncs
A la llarg del recorregut es van construir túnels i parets de pedra seca per consolidar la via.
Va funcionar uns quants anys i es va abandonar
Durant els anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió.
L’any 2009 no es va recuperar el camí.
La ruta és lineal i es pot iniciar al poble de Guardiola de Berguedà o des de Baga just desprès de la zona de pícnic de Sant Joan de l’Avellanet, on esta l’Ecomuseu.
El recorregut es entre 6 a 8 quilometres d’anada i tornada.
El camí transcorre pràcticament pla o baixa lleugerament.
Per tornar, es pot seguir el mateix camí o utilitzar alguns dels molts itineraris que uneixen Bagà i Guardiola.
Per anar a la Font de les Poses cal seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta,
a mig camí del Collet de les Termesa, arribarem a la Font i mina de les Poses.
Conserva una estructura d’obra amb coberta de volta de pedra amb una petita portella metàl·lica que correspon a la boca des d’on es neteja la mina i sorgeix l’aigua.
Des d’aquest punt es canalitza l’aigua i brolla per un broc metàl·lic situat a un metre de distància.
Mapes del Patrimoni Cultural
L’aigua cau al terra i s’escola per alimentar un bassiol que resta uns metres més enllà.
Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.
A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,
Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval
Mapes de Patrimoni Cultural
L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut. Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.
Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.
L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.
Mapes de Patrimoni Cultural
Roc de Colilles,esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.
Mapes de Patrimoni Cultural
Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,
alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.
Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag
fonts naturals, aigua, muntanya i més 