Avui visitem: La Font de Sant Magí de Copons

La Font Pedronet de Sant Magí  o de Sant Magí, esta en el carrer el mateix nom de Copons.

Historia:

  • El 29 de juliol de l’any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l’ajuntament amb la intenció d’aconseguir fons per finançar les obres de la portada d’aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal).
  • Es volia construir un dipòsit a l’hort de l’Hospital, situat a l’alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli.
  • L’ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l’aigua fos d’ús públic igual que la font.
  • El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d’aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al municipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment.
  • El 10 de febrer de l’any 1911 s’acorda construir una altra font, a l’exterior del dipòsit bastit a l’hort de l’Hospital, sota el barri de la Roquera.
  • I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d’una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny.
  • La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.

Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Les Rescloses de Sallent

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del Castell de l’Aguda de Torà  

La Font d’avui, esta situada entre la casa rural del Castell i l’església de Santa Maria de l’Aguda de Torà.

Esta format per un bloc de pedra, al centre hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau a una allargada pica rectangular, en cada costat hi ha un petit seient de pedra.

Esta envoltada d’arbres i altres arbusts.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou 2º de Montfalcó de Veciana

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou i safareigs de Montfalcó de Veciana

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana.

A prop del carrer principal hi ha un pou molt senzill, l’estructura és quadrada, en un dels laterals hi ha una portella metàl·lica. Adossada al pou hi ha un safareig rectangular, esta deteriorat, podem veure la llosa inclinada per rentar la roba.

Front hi ha un altra safareig mes modern i petit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Un Falcillot, una au protegida

Viquipèdia

El falcillot negre, avió negrefalcia negrafalcilla negrafalciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. És migrant transsaharià.

S’alimenta d’insectes que caça al vol i, com tots els falcillots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l’aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella.

Només pon en l’època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets.

Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l’aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra.

Si trobem un falcillot a terra, no proveu de llançar-lo a l’aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables.

A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.

Les fotografies corresponent a un Falcillot jove que va caure a dins del pati de casa, al vàrem portar al Centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Fauna_de_Torreferrussa

Viquipèdia

i :

https://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fauna-autoctona-protegida/centres-fauna-salvatge-animals-ferits/funcions-centres-recuperacio/centres-recuperacio-departament/centre-fauna-torreferrussa/index.html

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’era de Can Magí de Veciana

Font situada a l’entrada del nucli de Montfalcó, en el lloc conegut com l’era de Can Magí.

El brollador de polsador manual està situat en un marge arranjat amb pedra seca.

Una filera de pedres en forma d’arc angulat fa de coberta de la pica on desaigua la font.

L’arc està coronat per una pedra on s’assenyala l’any d’inauguració (1989) i el nom de la font. A banda i banda, hi ha plantats sengles rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: L’Alzina inclinada de L’Astor de Pujalt

A  l’entrar al petit poble de l’Astor per la carretera BV- 1007 direcció a Pujalt, a la dreta podem veure una gran Alzina, però esta molt inclinada.

Es una alzina amb tronc molt llarga i gruixut, amb branques destacables i moltes fulles tot ell.

A pesar de la seva inclinació presenta un bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero